dissabte, 30 de març del 2013

Setmana Santa a Albi (Març 2013)

Avui hem arribat a Albi cap a les 13h. De seguida ens hem instalat a la maison d'hôtes "L'atelier des couleurs" molt recomanable (net, cèntric, amb plaça de pàrquing, habitació molt pràctica amb cuineta, dutxa hidromassatge, propietaris molt agradables i un esmorzar de super lujo) Tot això a molt bon preu, així que no es pot demanar més. Li recomanem a tothom que vulgui passar uns dies a Albi. Aquí us penjo unes quantes fotos d'Albi.
I el primer poble que visitem avui és Monestiés. És un poble molt petitet però molt maco..Fem una volteta i cap a Cordes
Arribem a Cordes-sur-Ciel i era veritat, cal deixar el cotxe a baix del poble i començar a pujar i pujar i pujar. És un poble molt maco, molt turístic, però com encara no és temporada la veritat és que no hi ha massa vida. Molts restaurants i moltes botigues estan tancades.Tot i així, com és un poble molt bonic ens entretenim força i voltem. Aprofitem l'hora de dinar per descansar en un petit restaurant a la plaça...Jo tasto la cassoulette per primer cop, Mmmmmmmmm....
Després d'una migdiada al cotxe (només jo es clar) hem arribat a Castelnau-de-Montmiral. Bé, no ha sigut res de l'altre món...un poblet maco però força mort... Un passeig que ha estat agradable.
L'últim poble que hem visitat ha sigut Gaillac. És un poble envoltat de vinyes i està força animat, fins i tot hi ha un mercadillo.
Arribem a Albi i el sol d'última hora de la tarda fa que hi hagi un color especial a la ciutat. Passegem i fem algunes fotos xorres...
Avui hem decidit començar el dia visitant el museu Toulouse Lautrec d'Albi. Ens ha agradat molt i també els jardins del palau.
A la tarda hem decidit visitar els pobles de Réalmont i Lautrec. Ens ha agradat especialment aquest últim. És un poble medieval molt ben conservat però que malgrat ha sabut conservar l'encant no resulta carregós ni massa turístic...Ens posem d'acord per afirmar que ha sigut el més bonic sense comptar Albi.

Tornem a Barcelona, passant per Castres i Mazamet

I avui tornem cap a casa, això sí, decidim fer una ruta alternativa passant per Castres i Mazamet. Resulten ser pobles macos però molt morts. Estan fent obres per tot arreu i no trobem gaire gent pel carrer. A Mazamet dinem un parmentier de luxe en una petita épicerie...Ens emportem aquest últim record de França i també uns quants formatges d'una parada del mercat de Castres.