VIATGE A LA PALMA. 8-22 Agost de 2012

Un estiu més i aquest cop ens decidim per fer un viatge a la Palma. Una illa molt propera per nosaltres perquè hem escoltat moltes vegades al Fernan i a la Viole parlant d'ella. Imagino que vas amb unes expectatives, m'havien explicat que era diversa, que era verda, que era volcànica, que la gent era tranquil.la, però l'experiència ha superat totes les expectatives. En una superfície tan petita pots trobar paisatges que no has vist enlloc. A vegades parlàvem de paisatges marcians, de lava...A vegades era la frondositat del bosc el que ens sorprenia. També té un caràcter misteriós gràcies als vents alisis, que fan que es crei una bruma sobre les muntanyes... Llangardaixos, peixos de colors, balcons florits,festes, gent dolça, corves, acantilats de por, lava, volcans, sorra negra, platges verges, ocells, pins, falgueres gegants, papas arrugas, moho picón, chocos, lapes...i moltes altres imatges per endur-se a casa després de visitar la ISLA BONITA!!!!

PRIMER DIA A LA PALMA!!!! Ens llevem amb ganes de caminar, però no volem fer cap de les rutes llargues així que fem la ruta del Cubo de la Galga. En teoria es fa en 3 hores, però nosaltres la fem al revés i ens mengem més pujades...Així que triguem 4 i arribem rebentats. La ruta és preciosa, sobretot la primera part. Hi han moltíssimes laurisilves i també falgueres gegants. Si et tanquen els ulls i et deixen allà, pots arribar-te a creure que estàs a la selva...Hi ha parts del camí en que mires a dalt i no es veu gairebé el cel perquè la vegetació és densa i molt alta...És una meravella de paisatge...Ens comenten que fa molt que no plou, esperem que plogui aviat i que aquests paisatges tan fantàstics es conservin per mooooooooooolts anys. A la tarda, anem a descobrir el Charco Azul que son unes piscines naturals força maques...Ens fotem un banyet per refrescar-nos després d'un dia calurós.

Avui toca excursió a Fuencaliente. Fot molta calor però ens dirigim al sud de l'illa. El primer que vam fer va ser visitar el volcà de san Antonio...Després no vam anar cap al Teneguia perquè feia tanta calor que no vam tenir ganes de patejar... Vam baixar a veure el far i les salines de Fuencaliente que són molt boniques... Ja després de dinar vam anar a la platja de Echevia, una platja rodejada de laves i fantàstica...

Caldera de Taburiente i dia de relax

Quina emoció!!!!! Avui és el gran dia i farem la ruta per la caldera de taburiente. Començarem a Brecitos i per arribar-hi hem d'agafar un taxi 4x4 al centre d'interpretació de la Caldera. L'agafem amb una parella de francesos perquè ens surti més barato i al cap d'una horeta estem a los Brecitos a punt per començar... el camí per arribar a la Zona d'acampada, els primers 5 km son prou fàcils. És un camí preciós, ombrejat, però ja es noten els efectes de la calima i no es veu gaire clar a conseqüencia de la pols sahariana que ho cobreix tot. Quan arribem a la zona d'acampada trobem un riu preciós. Jo no em resisteixo i de seguida m'hi foto un bany, l'aigua està gelada però s'agraeix degut a la calda que fa. Seguim caminant i ara sí, trobem el descens del barranco de las angustias. La calor és insuportable. Sembla que estiguem a l'infern. Ens hem de seure sovint per descansar i amagar-nos del sol...La baixada és dura. Arribem a Dosrios i aquí passa un succés ben curiós, hi ha un riu a on venen a parar 2 rius, un de transparent i un altre de color de ferro. Seguim aquest últim i arribem a la cascada de colors. És fantàstica, trobem dos xorros, un de fred i un de calent, així que fem uns banys termals i descansem i ens refresquem durant una estona. Més tard anem a la cascada transparent a on ens omplim la panxa d'aigua i ens fotem un altre banyet abans de seguir amb el descens. Són uns 12km però es triguen unes 7 hores perquè durant força estona es camina per les pedres i això dificulta la ruta. Ja gairebé al final arribem a una altra cascadeta i ens fotem l'ultim bany. Ja només ens queda una horeta i arribem al pàrquing, això sí, ens emportem de record unes quantes ampolles als peus que ja no ens abandonaran durant totes les vacances... En tot cas, haurà valgut la pena. A l'endemà, això sí, fem un merescut dia de relax per gaudir de la nostra piscineta i de la terrassa increíble que tenim a la Palma.

El bosc encantat i una platja de Santo Domingo

Ens llevem amb ganes de fer una ruteta després del dia de relax. Ens decidim per anar al parc natural de la Zarza i fer la ruta que es diu el barranco del agua. També se la coneix pel nom de "Ruta por el bosque encantado" i no em sorprèn. Només vam trobar un grup de persones pel camí, tot desèrtic i sí, encantat perquè el lloc tenia quelcom de bruixes i nans. El bosc estava ple de lianes, heura, falgueres gegants, molsa, ponts...Semblava un conte, realment bonica i només 4 hores. Vam arribar, però, una miqueta cansats...Hi havia algunes pujades fortes i feia molta calor...Pel camí vam veure molts dragos, uns arbres molt típics de l'illa i que són preciosos. A la tarda vam anar cap a Garafia, a investigar barrancs i platges i després de molts intents vaig trobar el meu lloc preferit a la Palma, una piscina natural, transparent, buida de gent i plena de peixets de colooooooooors. Em vaig posar les ulleres i no vaig sortir de l'aigua en tota l'estona. M'hagués passat la vida allà. El meu paradís de l'illa de la Palma eren unes roques a Santo Domingo. Mireu, mireu!!!

15 d'agost!!!!!!! És el meu sant i com és festa i tot està tancat hem decidit, bé, per dir-ho així, fer un dia de PLATJA!!!!!! És un regal fantàstic, jejejeje. Hem començat per Platja Nova a prop de Puerto Naos. és una platja molt bonica, amb corrents fortes...Després ens hem assebentat que era una platja típica de surfistes. He vist molts peixos, com a totes les platges, és increíble, no em canso mai de submergirme i mirar... Després hem anat a la zona del Remo. Hem descobert un tros de platja fantàstic, hem saltat, he fet snorkel i com era una zona amb una profunditat d'uns 10metres he vist un munt de viejas...Era curiós anaven en parella, el mascle és blau i la femella vermella. N'hi havien tantes que se m'anava la olla perseguint-los i de sobte em trobava a l'altra punta. Hem dinat en un kiosc on hem trobat adient la frase palmera "al golpito" i és que allà tothom anava a golpito, és a dir, amb una calma tremenda. Hem dinat molt bé, però ens hem estat 3 hores i finalment s'han oblidat del nostre peix, bé, ja en teníem prou amb les lapes, els calamars i la sípia... Quan hem arribat a la casa ens hem trobat un cel fantàstic i feia goig seure i observar els estels...VACANCEEEEEEES!!!!

Descobrint els Sauces i Barlovento

Avui ens hem llevat amb la idea de fer Marcos i Cordero, però en arribar al centre d'interpretació del Bosque de los Tiles era massa tard i el taxi no ha arribat fins la 13h. Després de valorar-ho amb una altra parella hem decidit que era massa tard i que aquesta excursió es valia fer-la amb tot un dia per endavant... Bé, hem descobert altres coses, l'espectacular cascada de los Tiles, hem fet una passejada i ens hem menjat l'entrepà. Després hem fet una volta pel poble de San Andrés que és preciós, de foto, ple de plàtans i de flors... Ja teníem ganes de fer un banyet refrescant i hem anat cap a Barlovento, on hem descobert les piscines naturals de la Fajana. Són molt boniques i estan situades en un entorn espatarrant de barrancs, roques i onades gegants. Aquí el mar té una força abismal... Ens hem relaxat una estoneta i ens hem dirigit xino-xano per la carretereta de Barlovento a Garafia, plena de miradors però amb moooooooltes corves. Per acabar el dia hem pres unes birres artesanes al poble de Tijarafe. Es diuen cerveses isla verde i les elabora un belga. Mmmmmmmmm, ens hem fotut una rossa i una negra tipus ale. Boníssimes!!!!

Ruta de los Nacientes de Marcos y Cordero

Avui sí que sí, ens hem fotut una bona matinada disposats a fer la ruta més famosa de la illa. Té 12Km però el millor és que travessa 13 túnels i un d'ells és el naixement de Marcos.Per fer la ruta s'ha de portar llanterna (hi han alguns túnels llargs), botes de muntanya, caperina i calçat d'aigua pel túnel 12. Més tard s'arriba a la cascada de Marcos i després a la de Cordero. Tot seguit comença el descens per un frondós bosc de laurisilves i falgueres gegants, cap a la Casa de Monte (punt d'inici de la ruta). El descens té força desnivell, però si es tenen els genolls bé no hi ha cap problema...Només algunes agulletes a l'endemà.Ens havíen dit que era una ruta dura, perillosa, però sincerament no ho creiem i nosaltres no és que siguem senderistes experts... A banda, aquesta ruta ens ha encantat i l'hem gaudit 100%...Quan hem arribat a baix hem decidit anar a la platja de Nogales, una platja perillosa a causa de les fortes corrents marines, però que és preciosa. Ens hem donat un banyet i hem passejat per aquesta platja verge, contemplant el barranc Nogales que li dona nom... Un dia d'allò més divertit.

De les cates de vi a la festassa de El Paso

Avui comencem el dia anant cap a Fuencaliente a fer unes degustacions de vi. Pel camí parem a Tacanda al museu casa del vi. Allà ens ensenyen les zones vinícoles de la illa, els diferents tipus de raïm, veiem les eines antigues i fem una bona degustació. El poble és preciós i ens tornem bojos amb una placeta/jardí botànic que hi ha al costat. Tot seguit anem a les bodegues Teneguia i fem una altra degustació. En acabar tornem a veure el Teneguía i decidim que avui és el dia per pujar-hi. Res, és una passejada de 45 min i val moooooooooolt la pena. És el volcà més modern i és preciós. D'allà ens anem a la platja de la Zamora, diuen que una de les més maques de l'illa. Dinem en el kiosko la Zamora i una balena ens passa per davant. Ràpidament es converteix en la distracció del restaurant. Avui, hi ha festes a El Paso i no volem perdre'ns-ho. Treuen a la Virgen del Pino de Romeria i descobrim una festassa brutal que tenim la potra d'enganxar, ja que és trienal. Bebem, mengem, xerrem, riem i ballem... Ens integrem plenament a l'ambient del poble...diuen que som 60.000 persones...serà cert???

El Roque de los Muchachos 2,426m

És diumenge!!!!! Ens llevem d'hora perquè tenim hora a l'observatori del Roque de los Muchachos. La carretera ja ens la coneixem i triguem gairebé 2 hores. Com que arribem d'hora ens fem una passejada pel Roque. Hi han unes vistes increíbles de la caldera, és preciós. A les 11'45h ens dirigim al punt de trobada, l'heliport. Allà ens espera un noi molt maco que ens farà la visita juntament amb una quinzena de persones més. La visita és molt interessant i tot i que no observem res, el noi ens explica curiositats i ens anima a anar al mirador del jable a la nit. Allò és un caldo d'estrelles, flipem!!!!!!

Darrers dies a Palma

El dia 20 vam decidir fer la ruta dels volcans començant al refugi del pilar i acabant a los Canarios. En total eren 20km, però no hi ha gaire desnivell. Els primers km son més durs, sobretot la pujada al pic de las Deseadas, però els 15 km del final és tot baixada. La ruta val la pena, passem pel pic Birigoyo, el cràter del Hoyo Negro, el volcà Sant Martín, entre d'altres. La major part del recorregut el paisatge és marcià, i els ultims kms ens endinsem als boscos de Fuencaliente. Quan arribem a Los Canarios ens fotem 2 cerveses per recuperar les forces i anem a esperar la guagua que ens porti a los Llanos, a on hem deixat el cotxe. El dia 21 ens passem el dia de compres per Santa Cruz. Aprofito per tornar a la platja de los Cancajos. A la tarda anem a passejar per los Llanos de Aridane i acabem les compres... Quan hem arribat a la casa Marianela ens havia preparat una sorpresa especial per acomiadar-nos. Des d'aquí li volem donar les gràcies i recomanem aquest allotjament a tots els que volgueu gaudir de la Palma en un entorn preciós i tranquil. El 22 s'acaba el viatge. Ha estat una experiència molt gratificant. És la nostra primera visita a les Canàries, però ens han dit que hem començat per la millor, d'aquí el seu nom "La isla bonita". No sé si és la més maca, però realment és una illa de contrastos i això sempre ens agrada perquè hem pogut gaudir dels seus paisatges marcians de lava, dels seus boscos que et fan dubtar si ets a la Palma o a Panamà, les seves cales a on és fàcil perdre's i no trobar ni un ànima, els seus fons marins plens de peixos de colors, les seves ciutats colonials....I una gent dolça i amable sempre disposada a ajudar. Simplement Genial!!!!!!!!!!