PARIS

M'agrada Paris i m'agrada França en general. M'agrada la gent, la cultura, la llengua, la gastronomia.. Ja havia estat a Paris, però només 1 dia i va ser visita rapidíssima. Ara hem pogut estar 3 dies i he gaudit molt. França, és un país preciós (i ho dic des de la ignorància perquè hi ha una gran part que no he visitat) però m'ho he proposat pels pròxims anys, crec que és un paísproper i veí que val la pena visitar.
El fotògraf del grup, l'Àlex, vol triar 4 fotos de les 400 que ha fet.
Una que s'anomenaria autoretrat. La foto està tirada al Palais Royal i és de les poques fotos on surt ell reflexat a les boles, je, je..
Una alegoria al viatge, les vies del tren vistes des del metro. Una bona foto.
Cal dir, que tots hem col.laborat moltíssim en aquest viatge.
Àlex: fotògraf, com ja he dit
Fernan: home dels mapes i plànols i chef del grup (que ens preparava uns sopars que era massa
Viole: entesa en mobiliari antic, era com una guia amb potes a Versailles, entre altres moltes coses.
Mar: Jo em vaig dedicar a preparar la ruta per Paris, va ser molt pràctic anar amb els enllaços de metro preparats, una idea més o menys clara del que vols veure i alguns consells pràctics que havia trobat.
Ha estat sens dubte un gran viatge.

3 imatges del nostre viatge

La tercera és una que evoca un gran moment: Vam entrar al café d'Amelie per prendre un cafè amb llet calentet i no sabem ben bé per què vam acabar fotent-nos una caipirinha i a sobre, vam repetir...sens dubte, un gran moment per recordar!
Per últim una foto costumista de les que li apassionen al fotògraf...Aquesta s'emporta l'essència d'una ciutat com Paris

Nous êtons à Paris!

Oh la la...ja estem a Paris. Hem arribat a les 21'40h a Beauvais amb Ryanair. Per anar al centre està molt ben indicat. Es compren els bitllets, que costen 13 € per persona i trajecte i l'autocar ens deixa a Porte Maillot 1'15h després. Agafem el metro, que per contra del que ens havien dit està molt ben indicat i arribem a la nostra parada, Blanche, al barri de Montmartre. Tenim algun problema per trobar l'apartament, però finalment el trobem i en Bertrand ens dona la clau i ens demana 200 € de fiança pel lloguer del pis. El piset està bé, petit però força pràctic i la zona immillorable, no està al centre, però té molt més encant. Sembla un poblet. Ens situem, mirem els plànols per l'endemà, ens mengem uns bocates que portem i a dormir que demà comença l'aventura.

De Notre Dame a le Quartier Latin

La catedral de Notre Dame és molt bonica. Si penseu visitar-la cal arribar una mica abans de les 10h del matí, ja que després hi ha una cua brutal. Nosaltres, tot i que teniem ganes, no vam entrar, ja que vam prioritzar passejar i deixar-nos impressionar "des de fora" sense haver d'entrar a tots els monuments (degut a que només disposàvem de 3 dies). Realment és un lloc màgic, vam fer la volta per admirar-la per fora i després vam fer una ruta per le Quartier Latin, que és un barri molt animat, ple de botigues, restaurants i coses per mirar. La Viole i jo gairebé vam agafar torticulis de mirar tots els aparadors...Això és massa!! Haig de dir que el fotògraf (l'Àlex) s'ho ha currat. Ell ha vist un altre Paris, Paris des del visor...però ha valgut la pena. M'ha costat molt triar les fotos, primer perquè el fotògraf és molt bo i també perquè Paris és una ciutat preciosa.
La nostra ruta és llarga, passem per la place Viviani, per la llibreria Sheakespeare and Company, algunes églises precioses, el Panthéon i la Sorbonne. És un barri encantador i a més és bastant econòmic, ja que acabem la ruta dinant un menú a 10 €, cosa que no havíem imaginat, a més, vam degustar un plat francès: la tartaflette, que és un plat amb patates al forn, bacon i formatge gratinat. Molt bó.

De l'Ile de France la Tour Eiffel

Sens dubte, és un recorregut preciós. Deixem Notre Dame enrera i passem per le Quai aux fleurs (amb un mercat de flors), la Concergierie, le palais justice, le pont neuf, l'impressionant i ENORME Musée du Louvre, les jardins des tuilleries, la concorde, els famosos Champs Elysées amb l'arc de triomphe de lluny i finalment la Tour Eiffel.
És una ruta preciosa, romàntica, sobretot el caminar a la vora del Sena, amb els carrers i edificis antics, majestuosos, el mercat de flors, els bateaus al riu...És molt maco!!! Una gran patejada que val la pena. L'entrada al Louvre són 8'50€, però no entrem perquè és realment gran. Considerem des de fora que necessitaríem una setmaneta per veure-ho, què deuen tenir allà dintre?? Quina passada...

La Tour Eiffel

Ja esgotats de tant caminar i quan feia estona que havíem perdut la referència que buscàvem, arribem als impressionants peus de la Tour Eiffel. Al.lucinant, és molt maca i realment ens ve de gust pujar-hi. Hi ha una cua de 40 minuts a cada pota per pujar amb ascensor, però esperem i paguem 7'50 € per persona. Crec que val la pena, ja que, tot i que fa un fred que pela, les vistes són realment privilegiades i no arribes a veure l'horitzó, Paris és enorme!

Montmartre, un barri encantador!!

Al matí, anem a la boulangerie a buscar l'esmorzar i sortim en ruta per Montmartre. Avui la ruta comença a la cantonada del nostre apartament, on tenim sense saber-ho la cafeteria d'Amelie anomenada "les deux moulins". La ruta comença amb la pujada de la rue Lepic plena de fruiteries, fromageries, bolulangeries i moltes altres botiguetes amb encant. Passem per la casa de Van Gogh i per 2 molins antics que estan en bastant bon estat. La ruta ens porta fins la place du tertre i el sagrat cor. Com dir-ho, jo ja havia estat aquí però pràcticament no ho recordava, la plaça és un lloc encantador com per seure i simplement deixar passar les hores i el Sacré Coeur és preciós, molt diferent de qualsevol església, de qualsevol monument, aquesta basílica ens dona la benvinguda amb uns càntics molt apropiats. De baixada pujem al funicular (són 2 minuts) però accedim amb un ticket de metro.

Visita a la cinemathèque française

Al migdia vam agafar el metro i vam baixar a Phillipe Auguste per visitar el cementiri Pere Lachaise, però just quan entrem, ve un tio cridant en francès, dient que hem de marxar. Només ens ha donat temps de posar els peus a dintre però ens fan fora. Així ho vam fer a tothom i intentem esbrinar per quin motiu no el podem visitar. Ens diuen que fa un dia de fort vent i que és perillós. Vaja, però què estrany, a la porta hi ha unes càmeres gravant, una noia amb un ram de flors...Resulta que estan gravant una peli. Ens quedem una mica impotents, ja que no hem pogut veure la tomba de Jim Morrisson i a sobre ens han fotut un moc, a nosaltres i a tothom. Se'ns passa i marxem a Bercy, barri modern i de disseny, per visitar la cinemathèque française, ja que estic fent un grup de treball i frança és el bressol del cinema. Però, la veritat, ens va decebre una mica, entre altres coses perquè només hi havia una sala oberta i també perquè a Girona tenim el museu del cinema que és molt més complet i interessant. Però va valer la pena acostar-se a un barri diferent als que havíem vist a Paris. A més, vam veure un curiós jardi amb estatues molt curioses que es deia "Els nens del món" i les escultures dels nens estaven fetes amb les plaques de clavegueram de moltes ciutats importants del món. Curiós.

El barri de Marais

Ja a la tarda vam fer una visita al barri de Marais, zona bastant animada i plena de galeries d'art modern. El cor neuràlgic d'aquest barri és la place des Vosges, amb unes cases d'arquitectura bastant peculiar. Després de tant caminar vam agafar el metro i vam parar a Pigalle en comptes de fer-ho a Blanche per veure tota la zona de sex-shops i clubs i finalment vam tornar al nostre petit apartament de Montmartre on vam descansar per emprendre a l'endemà la nostra visita a Versalles.

L'espectacular Château de Versailles

No és estrany que li tallessin el cap a Maria Antonieta i a en Lluis, quin luxe, quina obstentació. Ens imaginàvem un palau gran i impressionant, doncs és 20 vegades més gran del que havíem imaginat. El Palau és curiós de veure, portes amb or, grans pintures a sostres i parets, sales recarregades i d'un luxe insultant. Gairebé podies imaginar-te la vida de la noblesa a la sala dels miralls i en general a tot el Palau. Respecte a la visita nosaltres vam comprar el bitllet de tren amb l'entrada prioritària a Versailles (que fas menys cua) ens va costar 19 euros i inclou la visita al Palau, als jardins, al Petit i Gran Trianon, les pertenències de Maria Antonieta amb el poble i la granja, a banda, inclou també l'anada i tornada amb tren i l'enllaç amb metro. S'ha de comprar a qualsevol gare de la línia C, com Champ de Mars, Pont de l'Alme, Invalides o com nosaltres Porte de Clichy.
Un cop allà vam visitar "les cambres del rei i la reina" i ens va sobtar pel luxe i l'estil rococó més recarregat que es pugui imaginar. Després vam visitar una mica els jardins i dic una mica perquè qui es proposi visitar tot el jardí hauria d'arribar al palau a les 8h del matí. Nosaltres vam tenir la sort de coincidir amb l'hora en que van encendre les fonts, molt maco.
Una altra sorpresa va ser el Gran Trianon, molt més exquisit i elegant que el palau i això no ho dic jo sinó la Viole que és l'experta en mobles antics. La veritat és que les sales eren més fines i més senzilles (tot i que luxoses) que les del gran palau. Aquí es respirava l'elegància de l'època i costa imaginar-se que a pocs km. la gent es moria de gana i malalts d'epidèmies.
El bombonet final de la visita va ser el poble i la granja que Maria Antonieta es va fer construïr per distreure's. Semblava un poble de conte de fades: el llac, els cignes, el molí, la torre, la lleteria, el pont, el riu, el bosc, els animals. Era impressionant, si et lliguen els ulls i et deixen allà pots arribar a pensar que has viatjat en el temps i t'han transportat a algun lloc màgic. S'ha de veure!!
Per dinar vam fer-ho d'hora i fora del palau, però a dintre pots comprar un entrepà i menjarho en algun dels molts racons que t'ofereix el gran jardí.

Au revoir Paris!!!

Com ho podria dir... Paris m'ha encantat, és una ciutat preciosa amb uns monuments enormes, impressionants, avingudes rectes i formes perfectes. Una ciutat romàntica com diuen, però amb moltes més virtuts: una gent molt amable i sempre disposada a ajudar-te amb un somriure, gent que s'esforça per parlar-te amb un castellà molt afrancesat, però al cap i a la fi, gent molt propera i veïna, com no sempre es diu...bé, potser cal que hi hagi un canvi en la manera que veiem a la gent i el món en general. Abans de fer el tòpic hauríem de reflexionar i sobretot viatjar... i no deixar-nos endur per comentaris com "la Tour Eiffel son 4 ferros",
Mentida!! és preciosa, des d'allà on la veus t'encisa i t'apassiona, i sobretot quan la tens al davant, la veus magnifica i enorme i et sents tan petit... quan la tens a sobre sents com un vertígen que et fan ganes de pujar-te a dalt de tot i quan hi ets a dalt (bé, a la segona planta perquè feia un fred infernal, això si...) Aleshores, ja no es pot explicar, millor aneu-hi.