Dies a Dubrovnik

Arribem a Dubrovnik i no tenim cap problema per trobar l'autobus que ens porta de l'aeroport al centre. Hi ha força trànsit però el camí és molt bonic. Pel que podem veure la rivera de Dubrovnik é bastant frondosa i amb uns acantilats i unes platges impressionants. En arribar a Pile (un dels punts estratègics de la ciutat) quedem bocabadats amb la gentada que hi ha. Sembla una manifestació!!! Gent que va i ve dels enormes creuers i guiris per tot arreu.
Una mica espantats, per la gentada i el sol que cau al migdia, ens disposem a buscar el nostre sobe. Ens costa una mica trobar-la però finalment truquem i ens venen a buscar. Entrem a una casa on viuen una parella d'avis que lloguen habitacions... La veritat és que està molt ben situada al port vell (en ple centre), l'habitació és maca i costa 40€ la nit...La única pega és que per anar al lavabo hem de creuar la casa i passar pel menjador, però la parella és força agradable i durant els 3 dies que estem es preocupen força per si estem bé, per les coses que hem vist, etc...Al final, li acabem agafant carinyo a la nostra sobe de Dubrovnik...
El primer dia ens dediquem a voltar pel centre, passejar per la muralla, a assaborir els primers plats de peix i calamars, a degustar les primeres cerveses croates en un bareto a on toquen jazz a la terrassa. Ens divertim mirant les noies passar, sembla un concurs de talons. Després fem uns cocktails i després de fer-nos a la idea de com es viuen les nits en aquesta ciutat croata, ens anem a dormir.
L'endemà ens despertem i cau un autèntic diluvi, però no ens deixem impressionar per això. Passegem fins el nou port de Gruz, a on agafem un bus de tornada, tot i que igualment arribem a casa realment xops!! Al migdia surt el sol i intentem anar a l'illa de Lokrum, no pot ser i ens decidim per anar a Cavtat. La veritat és que ens encanta. A uns 20kms de Dubrovnik es respira un aire molt més tranquil i les platges són un encant...
Dediquem l'ultim dia a conèixer cada racó de la ciutat. Ens perdem per carrerons, places, parcs, passegem per les diferents zones de la ciutat i pugem al telefèric des d'on tenim unes impressionants vistes. Baixem caminant i la tornada es converteix en un agradable passeig.
La ciutat ens encanta, és molt bonica i també hi ha molta vidilla, però ens resulta una mica agobiant la gentada que hi ha. El pitjor són els creuers, que no deixen d'arribar al port i baixen infinits grups de persones que invadeixen la ciutat i després desapareixen, per això Dubrovnik és molt més agradable de nit, quan la gent dels creuers torna als seus vaixells immensos i monstruosos...

Cavtat

Fem una sortida en barqueta fins el poble de Cavtat. Realment val la pena acostar-se ja que al costat de Dubrovnik és un lloc super tranquil. Per allotjar-se a prop de la perla de l'Adriàtic és ideal. Molt més tranquil, platges precioses i un clima que convidava al relax... Vam estar passejant i fem unes cerveses a un bareto amb hamaques a la vora del mar i què dir???
Bona vida al màxim!!!

Arribem a Peljesac

Sortim de Dubrovnik en el bus de l'aeroport i arribem allà disposats a recollir el cotxe que hem llogat per internet. Ens donen un polo i estem disposats a fer-li mooooooolts kilòmetres fins a Zagreb (la capital). Pel camí ens aturem a dinar a Ston, famosa per les seves muralles i les seves ostres. Mmmmmmmmmmmmm. En acabat i després de moltes corbes arribem a Podobuce.
Ens quedem al.lucinats!!! Arribar no és fàcil i el camí fa vertígen però el premi és massa. Ens trobem que el que creiem que era un poble és una cala amb unes poques cases que donen a la sorra del mar. No hi ha cap botiga i no sembla que hi hagi cap bar. Arribem a la casa que per la foto deduïm que és la nostra i ens trobem una mica de mal rotllo.
Ens rep un noi que només parla alemany, que va tot desalinyat i beu vi durant tota l'estona...Ens diu que té alguns problemes, té l'habitació llesta però diu que no ens pot oferir la mitja pensió que teníem, diu que la seva dona està a l'hospital, més tard ens confessa que la noia havia marxat i que era ella la que cuinava i portava la casa. Ell està destrossat!!! Ens diu que podem dinar al restaurant. No n'hem vist cap però resulta que la terrasseta petita amb vistes al mar que hi ha és un restaurant. Diu que podem esmorzar i sopar allà, que li sap greu. Nosaltres acceptem, li diem que cap problema...Bé, algun problema vam tenir, més que res, que el tio estava destrossat i no estava per guiris a casa!!! A sobre no deia més que 4 paraules en anglès.
Les condicions no eren les millors però el lloc era tan increíble que va compensar...
L'habitació era a 2 passes del mar, podies sortir descalça, caminant per la sorra. A més, era super familiar. La gent deixava la tovallola a la platja i només erem 4 gats. Un regal!!!!!!!
Al restaurant la cosa era una mica freda al principi, però la gent s'anava obrint a mida que ens anaven coneixent i ja semblàvem del poble...L'últim dia ens vam acomiadar d'una manera formal però amb carinyo, no ho sé explicar!! En aquella terrassa vam passar unes nits de somni, xerrant a la llum de la lluna i a la vora del mar. Era com estar en un hotel de 5 estrelles però amb una senzilla habitació. Això sí, molt privilegiada perquè en llevar-te obries les 2 finestres i tenies el mar. Crec que és dels llocs més idílics del món on hem estat.

Voltant per l'illa de peljesac

Quedem fascinats amb aquesta península, enamorats del tot!!! Amb uns acantilats impressionants i unes aigües d'infart. El millor de tot, és que no és gaire turística i gaudim que cadascun dels pobles on anem parant..http://www.find-croatia.com/peljesac/images/peljesac-map.jpg
Passem per Trstenik, un poble preciós amb una platja encara millor, anem a Slunj a on visitem el poble i comprem un mapa de croàcia. De camí a Loviste, passem per Viganj, un poble de surferos molt xulo. A Loviste dinem uns calamars a la planxa espectaculars i descobrim que estem dinant en una sobe a on tenen habitacions i hamaques en una caleta. Fem bon rotllo amb el cambrer i acaba convidant-nos a un xupito i ens ofereix un brindis per la independència de Catalunya, jejejejeje, és el que té viatjar amb l'Àlex!!!! Ens convida a estirar-nos a les seves hamaques, l'Àlex es fa una migdiada a la ombra i jo em col.loco les ulleres i bucejo fins arribar a semblar una pansa de califòrnia...Em passo 2 hores a l'aigua meravellada amb el seu fons super profund...De tornada, passem per platja Divna, que és divina divina, però massa famosa i pel que estem acostumats a la península, massa plena!!!
A Podobuce ens espera un altre sopar de somni, a la petita terrassa de l'únic bar de la cala. Després de sopar busquem un parell de copes de vi i ens anem a xerrar a la sorra de la platja. Hi ha un guiri que ens fa molta gràcia, cada dia a les 22h fa l'últim bany del dia amb la platja només per a ell. Després s'aixeca a les 6h o les 7h i fa el primer del matí. Aquest si que sap aprofitar el que té!!!!
Jo m'animo i faig també un bany nocturn...Aixxxxxxx, aquestes coses es trobaran a faltar durant l'any!!!!!!!

Visita a Korcula

Ens llevem amb un dia assolellat. Ens ho prenem amb calma, sortim de l'habitació i estem trepitjant la sorra de la platja, fem un banyet a la platja, no hi ha ningú encara...Esmorzem veient aquesta cala fantàstica, fem una dutxa i cap a Orebic.
Aparquem el cotxe i ens endinsem en aquesta illa...
La ciutat de Korkula és com una típica villa medieval dàlmata, amb les torres de defensa i els sostres de les cases colorits. Diuen que allà mateix va néixer Marco Polo, i de fet, es pot visitar la seva casa.
La veritat és que com no hem portat el cotxe ens perdem les cales més maques de l'illa. Està una mica saturada, plena de gent i de turistes i no triguem gaire en agobiar-nos i marxar cap a Orebic.
Allà passegem pel passeig marítim i ens mengem un gelat. Quan es fa de nit, tornem cap a Podobuce, però abans parem a una cala desèrtica...La tinc clitxada des del cotxe i no m'equivoco. És un lloc preciós amb aquelles aigües transparents amb diferents tons de blau que em tornen boja...Jijijiji, sóc una boja platgera!!!!

Mostar (Bòsnia Herzegovina)

Avui ens endinsem a territori bosnià. Després de llargues cues a les 2 fronteres i de 3 hores de camí arribem a Mostar, un petit poble, ara molt turístic que va quedar completament devastat a la guerra. El monument més emblemàtic és l'Stari Most, que vol dir el Vell pont, i va ser construït al segle XVI sobre el riu Neretva .
Es va fer tràgicament famós durant la guerra perquè va ser destruït, com pràcticament tota la ciutat, per l'exèrcit croata. El pont té una alçada considerable i també una pendent molt marcada, però tot i així, els joves es llençaven al riu des de l'alt...Buffff, quin vertigen!!!!

El poble és molt maco però molt i molt turístic. Els 4 carrers que envolten el pont, estan replets de xiringuitos, però en sortir dels 4 carrers reconstruïts arribem al veritable Mostar. Un poble gris, amb edificis bombardejats, en runes, plè de cementiris de guerra i de tombes...Quedem bocabadats!!! La guerra va acabar fa més d'una dècada però sembla que fos ahir. Veiem el dia a dia de la gent i considerem que el centre és com un parc turístic. Passegem pels carrers i entrem al museu de la guerra, que consisteix en una exposició de fotos de com era el Mostar d'abans i com va quedar durant la guerra.
Sortim de Bòsnia amb la sensació de que la sort ha estat diferent pels bosnians que pels croates...Mare meva, ens quedem una mica encongits per tot el que hem vist i per tot el que va passar i que mai podrem imaginar. D'altra banda, sentim que tenim un viatge pendent: Bòsnia i Sèrbia.
En tornar agafem un ferry des de Ploce i acurtem camí per arribar a la Península de Peljesac. Ja estem cansats i tenim ganes de fer una copeta de vi a la vora del mar. Es pot dir que a Podobuce cada nit era un regal...

illa de Mljet

Després de donar-hi voltes sobre com arribar a l'illa de Mljet (no hi ha gaire oferta ja que és un parc natural), ens decidim per agafar una petita barca des de Trstenik. És lenta però bastant econòmica, així que ens decidim i ens presentem al punt de partida a les 8'30h. Trstenik és una meravella, així que a la tornada ho visitarem.
En arribar a l'illa de Mljet, paguem l'entrada del Parc Natural i comencem a patejar...La particularitat de l'illa, a banda que està protegida i és preciosa, és que hi ha 2 llacs d'aigua salada alimentats pel mar per petites escletxes...
Des del principi ens encanta. És molt frondosa, envoltada de boscos, vinyes i cales completament buides...Jo em vull banyar a cada cantonada i tinc problemes per triar on em paro, ja que faria un banyet cada 5 passes. L'Àlex fa fotos i més fotos, observa insectes i s'entreté mentre jo paro cada 2 per 3 a fer banyets en el llac petit.
Lloguen bicis per passejar per l'illa i també barques, però ens decidim per anar passejant i no ens penedim. L'illa és preciosa i en arribar al llac gran encara és més espectacular. Jo em poso les ulleres i al.lucino amb els peixos i les estrelles de mar que hi ha. L'Àlex finalment fa un banyet i accedeix a gaudir del fons marí. Passem el dia passejant i gaudint de l'illa, al migdia parem en un racó preciós a fer un pic-nic. La veritat és que se'm passa el dia volant i abans del que m'agradaria arriba l'hora de tornar amb la barca. Si podeu, us recomano fer una o 2 nits en aquesta illa. Si busqueu farra no, però calma, aigua transparent i boscos els que volgueu!!!
En arribar a Trstenik estem massa cansats per fer uns vinets a la bodega i decidim tornar a casa. Ens fan un sopar meravellós com sempre, aquest cop cevapcici, el plat nacional per excel.lència, que consisteix en unes petites salsitxes de bou a labrasa una mica picants i servides amb una amanida boníssima. Aquesta nit el nostre colega alemany ens convida a casa seva a fer unes birres alemanyes (el tio s'emporta les cerveses de casa per passar les vacances) i després d'unes birres a la seva terrassa, acompanyades d'una interessant conversa, ens anem a dormir.