Estic de vacances però ja tinc un peu en el proper curs que comença... Preparant fotos, cartells, noms, llistes, llibres, programacions...Aquest any es presenta difícil, és un P-3 amb certes dificultats, mancances de llengua, problemes de comportament, malalties, etc. Són reptes que no sabem com resoldrem.
La meva companya de batalla serà Míriam, les dues estem molt il.lusionades en començar aquest nou curs, malgrat les dificultats inicials, tot i que, continuem reivindicant que els polítics s'inflen la boca de paraules com educació multicultural, integració de l'alumnat amb necessitats educatives especials, bla, bla, bla, però ells se'n despreocupen del dia a dia. Jo seré qui, sense ser metge ni infermera, conviuré amb nens malalts que necessiten rebre una atenció i unes cures que no conec, i no només per aquests alumnes, que estaran atesos, sinó perquè hi haurà 23 alumnes més que també tenen moltes necessitats, perquè per edat les han de tenir.
Míriam, és un missatge per tu, de força i alegria, perquè ho farem tan bé com sapiguem, perquè aquesta tasca ens agrada i ens motiva i perquè en el fons ja sabem que un mestre fa de tot, d'infermera quan cal netejar ferides i cops, de coixí quan un nen plora o està trist, de pallasso quan un nen necessita riure, de mama quan un nen o nena necessita afecte, a part de canviar-los quan es fan pipí, de cordar 20 sabates al dia, de posar límits quan venen sense, de mirar que no es peguin, que es respectin...
El que realment ens importa és acompanyar aquests infants en el seu desenvolupament, en les seves descobertes i nous aprenentatges, en les seves investigacions, en la seva inocència, alegria, tristesa, perquè no hi ha res més pur que les emocions d'un nen, i tot això que la professió ens dóna no té preu. Ànims companya!!!!
