ESCAPADA A LONDON... ALEX FERNAN VIOLE I MAR

London, va ser una breu escapada durant el pont de desembre. Així que feia un fred que pelava i una pluja gairebé contínua. A banda, una ciutat molt guapa. Arquitectura, museus, mercats, parcs, cotxes guapos, gent diversa, anglesos frikis i no tan frikis...hi ha de tot. Vam dedicar un dia a passejar per la ciutat, el Hyde Park, els tres grans museus, el parlament, l'abadia, el big ben el London's eye, el pont de london...Vaja que ens vam patejar mig London en un dia. El segon vam veure el British (en intensitat però deixant-nos més de mig museu), una exposició d'art alternatiu, el Soho i China Town. L'últim dia vam veure el Candem i vam prendre el te (com mana la llei del guiri). Una escapada interessant

COSTA RICA per a perdre's...

Si em fan dir què va ser el que em va agradar més...només puc dir que tot, que és un país on pots perdre't durant tot el temps que tinguis, sempre pots descobrir paisatges indescriptibles, persones que estimen la natura, animals que només havíes vist per la tele, volcans plens de vida i un verd que mai no havia imaginat.
Vaig veure coses sorprenents com una balena amb el seu nadó que ens va fer una pirueta, cocodrils prenent el sol plàcidament, serps camuflades, una o dues famílies de micos que saltaven i jugaven al nostre costat, tortugues que sortien del mar després d'un llarg viatge per posar els seus ous, i ticos sempre disposats a ajudar el turista i a fer-nos sentir com a casa en un país que des del primer dia es va mostrar generós. Costa Rica....fins aviat!

TORTUGUERO

Com us imagineu que és una regió on mai han arribat els cotxes? On no hi han carreteres, fum, contaminació acústica? L'únic que se sent és el trencar de les fortes onades que porten a moltes tortugues a desovar en aquelles platges on ho han fet sempre. És impressionant, l'unic accés és un sistema de canals on per desgràcia ja no hi ha tants cocodrils ni tanta vida en general. El turisme (sobretot el turisme pijo que està creant milers de complexes de luxe que no respecten res i molt menys els habitatnts del poble) i els EEUU amb els seus conreus de pinya i altres coses pitjors ho estan destruint tot. Vam dormir amb una maquísima família que ens va explicar la situació d'un país que idealitzem i destruïm alhora. Un petò per ells i als d'aquí NO COMPREU PINYES DE COSTA RICA!

EL CARIB

Arribem a Cahuita i ens instalem al lodge Seaside (amb un munt d'hamaques)...Visitem el parc Nacional Cahuita (amb moltes bèsties). Al principi anàvem una mica cagats però tot i trobar dues serps verinoses pel camí, vam sobreviure. És molt maco, tot i que l'autèntic caràcter caribeny el vam trobar a Puerto Viejo (cabinas jacaranda amb uns jardins molt guapos). És on es concentra tota la població negra de Costa Rica. Jo, per variar, em vaig fer trenes. Vam anar d'excursió en bici fins a Manzanillo i Punta Uva. Vam trobar pel camí moltes platges buides, paradisíaques...i molts animals:micos aranya i congos, serps, escarabats gegants, granotes...Un plat caribeny boníssim va ser el peix amb salsa de coco. I els esmorzars amb fruites tropicals, iogurt i gramola...Altres, es van declinar pels coneguts gofres amb xocolata desfeta...i fruites, això sempre!!!!!

Platges tiques

Abans de decidir-nos per la ruta vam preguntar molt sobre quines eren les platges més maques, quins eren aquells llocs que no et podies perdre...Bé, a mi em vam recomanar la Platja Conchal varios ticos i sincerament van encertar de ple. Una platja creada de petites cloisses i petxines, aigua transparent i un fons marí impressionant. Vai veure peixos de tots els colors i perquè no em sé gaire els noms però hi havia discos, peixos petits de molts colors, un peix llop, peixos tigre i d'altres que no conec.
Tot i així, no ens vam quedar a dormir a Conchal, sinó a Brasilito que està al costat i és molt més barato. M'hagués estat un dia més aquí (vam estar 1 nit només)

La nostra ruta

Vam arribar a Alajuela, vam veure el Poas i las Cataratas de la Paz, vam anar a la Fortuna en un autocar destartalat després de 5 hores de camí. Veiem les laves de l'Arenal i marxem a Monteverde amb furgoneta i barca. Passem 3 dies arribem a Liberia on ens aturem a llogar un cotxe i marxem al Pacífic: Playa Brasilito, Conchal (la millor), entre d'altres. Agafem el Jimmy i cap a Sámara (molt bé el lodge entre dos aguas, impressionant per 30 dolars la nit). Llarg camí fins a Montezuma i isla Tortuga. Agafem un ferry i arribem a Punta Arenas, d'allà ens dirigim a Quepos i el fabulós Parc Manuel Antonio. Passem 2 nits i després d'acomiadar-nos del Xavi i la Núria, marxem cap a San José per deixar el cotxe de lloguer i visitar Puerto Viejo de Talamanca (EL CARIB i unes platges verges increíbles). Des d'allà contractem un viatge al Tortuguero en taxi, autocar i bote. Realment impressionant!!!!
Sempre havia volgut anar a Costa Rica però mai m'havia imaginat que fos tan increíblement impactant. El verd és molt verd i encara queda molta vida. Veus animals a tot arreu, arbres, plantes, paisatges idílics i unes postes de sol impressionants. El mar és color turquesa i tot desprèn vida...Només de pensar-hi m'adono que deu ser un dels pocs racons del món que resten amb tanta vida.

Costa Rica es Pura Vida!!!!!!!!!!!

La història de Costa Rica ja ve de lluny...Sempre he volgut anar-hi i per fi ho he aconseguit i a més molt ben acompanyada. Tot va començar quan tenia uns 12 anys, van fer un documental per la tele sobre aquest país i em vaig enamorar. Vaig començar una guardiola amb una etiqueta que deia "VIATGE A COSTA RICA" No recordo quan la vaig obrir, però ja amb 26 he aconseguit estalviar una mica i per fi vam començar a preparar el viatge.

BADALONA CITY

Badalona, què puc dir? És ja una part de mi...Aquí he nascut, he crescut i badalonina sóc...Des d'aquí veig l'horitzó, una línia que m'agradaria seguir en totes direccions. Des d'aquest petit bocí de terra puc veure tota la grandesa que m'envolta, tots els colors que m'agrada veure en despertar...des d'aquí comença tot.

Un petit gran mon per cercar...

El món, una gran esfera d'aigua, d'aire i terra, plena de camins per on caminar, per on gaudir, per a conèixer gent, per descobrir altres formes de vida, per viure i sentir. Crec que amb tu, vull caminar per els infinits camins del món...allà on vulguem, allà on ens portin els nostres somnis, les nostres inquietuds... Caminem, que totes les nostres passes romandran per sempre en els nostres cossos i en les nostres ànimes i en tot allò que trobem.