dilluns, 28 de juliol del 2008

I el juliol s'acaba...

Amb un peu a la mar i un peu a Suïssa el juliol s'acaba... Deixo el submarinisme per quan torni i emprenc nous camins per Europa. Primera parada a Interlaken, un lloc que imagino deu evocar tranquil.litat i puresa, deixo enrera la ciutat, el fum dels cotxes, les fàbriques i el paisatge sempre gris i descolorit per anar a retrobar l'aigua, l'aire i la terra en el seu estat més pur.
Aquest cop en companyia d'uns amics, el Fernan i la Viole, i en companyia del meu company, l'Àlex que de moment m'acompanya en aquest viatge, ja dirà el temps fins a on...
El 2008 ha estat un any ben estrany, jo dic descafeïnat, potser gris, potser amarg. La il.lusió és canviant, té altibaixos, ve i se'n va com les onades del mar... Només el temps ho dirà, només prenent un camí podem saber si ens hem equivocat, de moment, ens queda viure i sentir, però a vegades es fa difícil viure sense mirar cap al futur, sense projectes, ni somnis, ni fites, sense cap lloc on anar, vivint al dia sense saber què passarà demà. 
Qui ho sap?? Qui té la recepta de la felicitat?? Qui no té somnis i esperança??

dimecres, 23 de juliol del 2008

Més mar al mar


No cal dir que allà baix és per flipar!!!!!! Estrelles de mar, cogombre, un pop, bancs de peixos i molts altres bitxos que no conec... Impressionant, un goig! 
Sóc jo!!! de veritat, tot i que no es veu gaire clar...

La Mar a la mar (Blanes 1ª immersió)

Una mirada a la tardor

Estic de vacances però ja tinc un peu en el proper curs que comença... Preparant fotos, cartells, noms, llistes, llibres, programacions...Aquest any es presenta difícil, és un P-3 amb certes dificultats, mancances de llengua, problemes de comportament, malalties, etc. Són reptes que no sabem com resoldrem.
La meva companya de batalla serà Míriam, les dues estem molt il.lusionades en començar aquest nou curs, malgrat les dificultats inicials, tot i que, continuem reivindicant que els polítics s'inflen la boca de paraules com educació multicultural, integració de l'alumnat amb necessitats educatives especials, bla, bla, bla, però ells se'n despreocupen del dia a dia. Jo seré qui, sense ser metge ni infermera, conviuré amb nens malalts que necessiten rebre una atenció i unes cures que no conec, i no només per aquests alumnes, que estaran atesos, sinó perquè hi haurà 23 alumnes més que també tenen moltes necessitats, perquè per edat les han de tenir.
Míriam, és un missatge per tu, de força i alegria, perquè ho farem tan bé com sapiguem, perquè aquesta tasca ens agrada i ens motiva i perquè en el fons ja sabem que un mestre fa de tot, d'infermera quan cal netejar ferides i cops, de coixí quan un nen plora o està trist, de pallasso quan un nen necessita riure, de mama quan un nen o nena necessita  afecte, a part de canviar-los quan es fan pipí, de cordar 20 sabates al dia, de posar límits quan venen sense, de mirar que no es peguin, que es respectin...
El que realment ens importa és acompanyar aquests infants en el seu desenvolupament, en les seves descobertes i nous aprenentatges, en les seves investigacions, en la seva inocència, alegria, tristesa, perquè no hi ha res més pur que les emocions d'un nen, i tot això que la professió ens dóna no té preu. Ànims companya!!!!

dimarts, 22 de juliol del 2008

Una nova visió


Sento que començo una nova etapa, la vida se'm presenta  a través d'una màscara que em separa de la realitat. Allà abaix, immersa en el fons de l'oceà, sento que puc volar, que tinc un gran espai per moure'm i viatjar, que és el que realment m'agrada fer!!!
Puges, baixes, sents el silenci, només intimidat per la corrent que és com un suau xiuxiueig que t'arriba gairebé com si fos una bella melodia. 
Creiem que la vida és tal i com la veiem, però tal i com les experiències de la vida em diuen, no tot és a la vista, hi ha coses ben amagades, hi ha secrets que mai s'expliquen, al igual que hi ha tresors a dins de l'aigua. Per mi, cercar-los és un nou repte, després de la tempesta sempre arriba la calma i jo la he trobat al mar...
La mar sempre m'havia cridat i ara que em trobo amb mi mateixa, després d'adonar-me'n de que és de mi mateixa de qui puc i podré disposar sempre, soc feliç fent el que vull fer...