dimecres, 29 d’agost del 2007

A Terra Sarda




Aquest ha estat un viatge sens dubte molt interessant, Sardenya és una illa molt rica i variada amb unes platges paradisíaques i moltes restes arqueològiques. Terra de mar i roques, de nuraghes, de muntanyes i de paisatges deshabitats. Ideal per relaxar-se i fer snorkelling, ja que la transparència del mar no és habitual.
El nostre viatge comença a l'Alguer, on encara es parla català, un record de que la nostra llengua encara pot tenir esperança...
Lloguem un cotxe des de Barcelona i us recomanem que l'agafeu amb kilometratge ilimitat ja que en només 7 dies vam fer 1300 Km. Vam rodejar tota la illa i això ens va permetre trobar contrastos i paisatges diversos, i cadascún d'ells ens han permès conèixer alguns racons de la Sardenya.
Ens vam allotjar a campings durant tot el nostre viatge (excepte la nit d'aventura a Piscinas) i amb un pressupost bastant assequible vam pode fer un volt per terra sarda. Ànims que val la pena!!

Pimera etapa (1ª part): De l'Alguer a Tharros




El dia es lleva assoleiat i nosaltres amb moltes ganes de començar l'aventura sarda, desmuntem la tenda i agafem l'autopista (je,je, a tot li diuen autopista) cap a Tharros, una ciutat fenicia entre dos mars. Aquesta ciutat va ser creada al 730-700 a.c i realment és preciosa ja que la seva situació és molt privilegiada amb el mar a totes dues bandes.
L'aigua dels dos mars és transparent i vam acabar la visita arqueològica fent un banyet a la platja per relaxar-nos. Quan vam tornar al cotxe ens havien posat una multa de 71 euros i ens van explicar que allà només podia aparcar la gent d'allà ( tot i que no hi havia cap senyal que ho indiqués, quina barra!!)

Pimera etapa (2ª part): De Tharros a Piscinas



Sortim de Tharros i per aprofitar el dia decidim anar cap el sud i acampar a mig camí de Pula, el nostre proper objectiu. Arribem a Guspini amb relativa facilitat, però ja es fa tard i volem trobar un camping perquè estem cansats. Li preguntem a una noia si coneix un camping proper i ens recomana anar a Piscinas. Evidentment no ens explica que haurem de fer 40 Km per una pista de terra plena de corbes i de pedres...Passem per Montevechio, realment sorprenent on trobem unes mines i una colònia minera abandonada realment impactant. No trobem ni un ànima en tot el camí, se'ns fa de nit, el camí és massa llarg i cansat...però finalment arribem a un camping. Sorpresa! No queda lloc ni per posar una tenda petita com la nostra. No ens ho podem creure. La dona del càmping ens diu que anem a dormir a la platja, però en arribar sembla el desert, no hi ha ningú, és de nit, la platja de piscinas és de dunes que s'han format al capritx del vent i ens fa por dormir allà. Tampoc podem marxar perquè el camí era llarguíssim i de nit ens feia bastanta por, tornem al camping per sopar i suplicar que ens deixin acampar a qualsevol racó o dormir al cotxe en el pàrking, però la resposta és no (No us podem ajudar, ho sento). Ens quedem petrificats però decidim passar a la nit al cotxe al costat de la platja on hi havia tres o quatre caravanes. Per arribar havíem de creuar un riuet amb el nostre Ipsylon (crec que va ser el pitjor del viatge). Per rematar-ho a les 4h de la nit va començar a llampegar i ens van passar per sobre dues tempestes...Quina por, estàvem al cul del món.
Pel matí, tot es veia diferent. Vam esmorzar a un xiringo de la platja i vam contemplar cèrvols corrent per les dunes de la platja. (Oi que és un quadre una mica estrany??

De Piscinas a Pula




Sortim de piscinas...Buf, quina aventura!!! Anem direcció a Iglesias per aturar-nos abans al Tempio di Ántas, és un impressionant temple de la època romana dedicat a Sardus Pater Babi (molt recomanable). Després de beure una d'ichnusa(cervesa típica sarda) i una coca-cola per al conductor, seguim per la mateixa carretera fins a Cagliari. Des d'allà ens dirigim a Pula, famós poblet per les seves properes runes arqueològiques de Nora, una important colònia fenicia que al segle VI passa a control cartaginés. No es conserva en gaire bon estat, però encara es poden veure alguns mosaics i algunes pedres...
Passem la nit a Pula, una localitat que es va animant amb el pas de les hores i on tenim el plaer de degustar autèntica cuina sarda (cochinillo) en un garito amb molt d'encant i amb un fabulós vi per acompanyar.

De Pula a Dorgali



Aquesta etapa és ben curiosa pels canvis en el paisatge. Sortim del sud, bastant àrid, passant per la capital de Sardenya, Cagliari, ciutat bastant lletja (des del cotxe) industrial i bruta. Conduïm per tota la costa sud occidental, passant per Muravera, Bari Sardo i ens aturem a dinar a Sta. Maria Navarrese, una alegre localitat turística, amb una església rústica i una platja força maca. Continuem cap al Nord i ens endinsem al Parc Nacional d'Orosei i del Gennargentu, amb unes vistes precioses, uns acantilats de vertígen i 48 Km de corbes. És un paisatge totalment pirenaic que contrasta amb tot el que havíem vist fins ara. Finalment arribem a Dorgali i ens desviem cap a Cala Gonone des d'on teniem intenció de veure cala Luna, però el temps ens ho va impedir...coses que passen! Ens dediquem a passejar pels carrers atiborrats de restaurants, bars i gelateries.

De Dorgali a Palau





Ens dirigim a la Costa Esmeralda, una mica tristos perquè a causa del mal temps no hem pogut visitar Cala Luna i la Grotta del Bue Marino, però hem de continuar la nostra ruta cap a Palau. Pel camí ens aturem a Cala Volpe (no tinc paraules) peixos de colors, aigua transparent i una cala per nosaltres sols, ja que feia mal temps i la gent estava amagada, je, je...la felicitat!!
Continuem fins a Palau i acampem al camping Acapulco, per cert, maquíssim al costat del mar i on hi havia una platja fabulosa de roques erosionades que havien agafat unes formes ben curioses. En aquella platja em vaig fer amiga d'una estrella de mar i vaig veure coralls vermells i molts peixos. A l'endemà vam visitar el Capo d'Orso (roca que amb l'erosió s'ha convertit en un os) i vam agafar un ferry cap a la illa de la Maddalena, des d'allà i creuant un pont arribem a l'illa de Caprera, que està protegida com a parc natural i on trobem, una altra vegada aigües transparents. Allà anem a platja Haití, molt maca però on per arribar cal patejar 45 minuts per roques i camins de cabra (val la pena).
Personalment, aquesta és la part que més m'ha agradat de Sardenya, ja que tot i ser turística està neta i molt ben cuidada. Un 10 a totes les platges que vam veure.

La darrera etapa



Hem passat 2 dies fantàstics a Palau i ens dirigim a l'Alguer amb molta calma, passant per Santa Teresa Gallura a fer un banyet al Capo Testa ( aigua transparent on trobo la primera medusa de les vacances que per sort no em pica), passem per la Costa Paradiso i ens aturem a Castelsardo a dinar, és un poble molt graciós coronat per un castell molt maco, per variar dinem pasta i musclos i ens dirigim a Stintino (platja de la Pelosa), una de les més transparents que hem vist i on banyar-se és tot un plaer. Ja de tarda ens dirigim a l'Alguer on decidim dormir en una caravana perquè ja no tenim forces per tornar a muntar la tenda. A l'Alguer passejem pels carrers retulats en català i sobretot menjem gelats (recomanem el de síndria, allà en diuen anguria). Al matí anem a visitar la Grotta di Nettuno passant en vaixell pel Capo Caccia, són unes formacions impressionants que val la pena veure, per la tarda ens dediquem a fer unes compres i ens dirigim a l'aeroport on tornem el cotxe i tornem cap a casa!!

La Mallorca dels guiris!!!!




Mallorca...Com dir-ho? Lletja no és la paraula, potser hauríem de parlar de massificació, de turisme poc respectuós, d'una política massa preocupada a embutxacar diners i massa poc preocupada a conservar l'entorn, el medi ambient, el turisme de qualitat, quina pena!!! Estic convençuda que en algun moment, fa molt de temps, era una illa preciosa.
Comencem pel poble de Portals Nous i els seus apartaments Tomir, que recomanem que els eviteu si algú té la intenció d'anar-hi. Vam arribar a les 3h del matí i vam trobar la recepció plena de guiris borratxos, prenent birres i cridant com si estiguéssin al mercat. Nens saltant per les escales, fent soroll per despertar a tothom i ningú no els va dir res,vam estar a punt d'anar a buscar un lloc més tranquil per gaudir de les vacances però esperàvem a ma germana, el Jordi i la Marta i ens vam quedar... Durant el dia la cosa no millorava gaire, adolescents ja passadets llençant cadires a la piscina, guiris fent cua a la piscina per col.locar la tovallola a les hamaques i passar tot el dia amb el cul assegut, molt depriment...
El poble no era gaire esperançador, ens van dir que allà hi anàven tots els pijos de la jet-set (jo si fós pija no aniria), els restaurants caríssims, la platja del poble era un port brut (crec que a Mallorca hi havíen tants ports com platges) i quan vam intentar buscar una platja de sorra vam trobar una que des de dalt semblava preciosa i en baixar ens vam adonar que a terra hi havien més cigarros que sorra i a l'aigua més merda que aigua, es clar, amb aquest panorama no vam passar gaire temps allà i cada dia agafàvem el cotxe i marxàvem.
Vam visitar el sud (ses salines), la platja una mica millor però amb el port de fons (com es veu a la foto) i l'aigua per tant, una mica oliosa. Vam veure també el cap de formentor, molt bonic però en buscar una platja (cala figuera) i després de caminar 20 minuts amb la nevera i la nena per camins de pedra l'aigua i sobretot la sorra éren plenes de brossa, bosses de patates, llaunes, papers, pots d'oli dels vaixells...com a conseqüència no vam fer ni un bany.
Coses bones, també!!! La visita a la família del Jordi a Soller va estar molt bé, per fi vam escoltar el mallorquí i soller, tot i ser molt turístic no ha perdut l'encant. Té una església molt maca i uns carrers encisadors, el port, tot i ser un port, té cert encant. També ens va agradar Sant Elm amb les seves vistes a Sa Dragonera, tot i que ens va caure un xàfec que ens va esguerrar el bany (bé, a mi no que em banyo faci fred o calor). Les ensaïmades també tremendes, sobretot l'últim dia que vam descobrir una granja antiga a Palma on feien unes boníssimes. Per cert, la ciutat de Palma molt bonica però plena de bòfia (suposo que perquè estava sa majestat de vacances...)
I en fi...sort que la companyia era boníssima i vam riure molt amb la Marta i les seves cavòries!!!!

dissabte, 4 d’agost del 2007

I ara...ses illes


Bé, aquesta ja us la explicarem, de moment el que us puc dir de Mallorca és això!!
Mmmmmmm, això només és el principi. Fins aviat!!!!

Un juliol força aprofitat...




A veure si m'explico, no vull dir que tantes vacances avorreixin, no és això pels qui es puguin sentir ofesos, però es que tenir tant temps lliure a vegades pot ser complicat...Passem moltes hores pensant en què ocupem el mes de juliol, cinema, platja, passeig pel centre, paradeta a la soler...però arriba un moment que ja en tens prou i penses on me'n vaig abans d'anar-me'n?
Doncs una sortida molt recomanable ha estat fer la ruta del carrilet Olot Girona en bici seguint l'antiga via de tren. Són 60 Km, però no ens enganyem, gairebé tot és baixada, i molt maca!!!
La següent sortideta va ser a la Costa Brava, passant pel Cap de Creus ( a la segona foto), Llançà, Port de la Selva i Cadaqués, on vam visitar la barraqueta del senyor Dalí i la seva musa... i no és enveja, però jo crec que amb aquesta casa i aquestes vistes m'inspiro fins i tot jo !!!

diumenge, 22 de juliol del 2007



Estic escandalitzada!!!!!!!!!!!!!
Quin escàndol, no se'm fa estrany que l'hagin censurat, encara s'han quedat curts, i a sobre, el que em fa més mal és que un dels polítics que ha sortit en defensa de la llibertat d'expressió ha estat ACEBES... jo que encara creia en el partit popular i ara que marxa el Piqué se'm tornen progres...quin país.
Bé, analitzem la imatge per veure realment el seu transfons pervertit, maquiavèlic i salvatge:
Per començar, quina postura més indecent, com s'atreveixen? No es veu molt clar que estan fent, però posats a interpretar pot tractar-se d'un grec (aquí hi ha clares al.lusions a la procedència de la reina i amb unes clares connotacions despectives i indecents) Sisplau, no hi havia prou en representar l'escena amb la postura del soldat de tota la vida?? Quines ganes de tocar la fibra i ofendre.
En segon lloc, aquest cul pelut ja no el porta ningú, la depilació per làsser està a la ordre del dia (Aquest cul és denigrant!!!)
I en tercer lloc i el més greu, la al.lusió al caràcter gandul del personatge en qüestió, com si mai hagués treballat...quina vergonya per al país quan tothom sap perfectament que va arribar a on va arribar amb la seva suor i el seu esforç, passant penúries i treballant de sol a sol... Aquest comentari és imperdonable...

En resum i com a conclusió...Això amb en Franco no passava

TORNA LA CENSURA DESPRES DE 29 ANYS EN SILENCI



Bueno, bueno, a mi no me miren que no tengo absolutamente nada que ver...Ahora, eso si, España así no va bien, que deshonra, que vergüenza...

dissabte, 21 de juliol del 2007

Ai, quina vida més dura la del mestre!!!!!!!!
Fa 20 dies que estic de vacances, però, evidentment he estat dues setmanes de juliol fent cursos de formació per no rovinar-me i hem estat una setmana fent "petites reformes" al pis ja que està la cosa xunga, però xunga per comprar un habitatge...
i per fi han començat les vacances de debò!!!!
Pròxima estació Mallorca i Sardenya... Aquest any hem optat per rostir-nos al sol i gaudir de les platges del Mediterrani.
Que ningú no ens miri malament que el "vessament" ha estat a Eivissa, eh...
De moment, estem gaudint de la platja de Badalona, el cinema a la fresca de Montjuic (molt recomanable per qui no hagi anat), les festes de Poble Sec i algunes festetes a la terrassa.

dissabte, 14 d’abril del 2007

La tornada




Bé, tot s'acaba i la setmana santa s'acaba en un no res, però l'escapada ha estat molt bé i hem descobert la bellesa dels pirineus de Navarra. Ja de tornada, anem fent alguna parada per no acomiadar-nos de cop. A les fotos monastir de Leyre, Roncal (el poble del formatge, per cert, boníiiissim) i Burgui.

PER DAMUNT LA NEU...




Últim dia a Isaba...decidim integrar-nos en el paisatge i fer algun esport de temporada. Ens decidim per les raquetes i apa, a passejar pel bosc nevat!!! Si algú necessita respirar aire pur, escoltar el silenci i sobretot, fer cames, je je... endavant!!! MOLT RECOMANABLE.


La Selva d' Irati és un extens territori (17.195 Ha) situat en una conca envoltada de muntanyes, ubicada en gran part entre les Valls d' Aezkoa i Salazar.
La nostra ruta va començar a les cases d'Irati on se situa l'ermita de la Verge de les Neus (a la foto) i acaba al pantà d'Irabia de gran bellesa. El bosc és realment maco, la tonalitat dels seus arbres és molt variada i es caracteritza per tenir un sòl molt ric en molsa i altres espècies vegetals i animals.

Ruta en cotxe




Des de Isaba vam agafar camí cap a Belagua amb la intenció d'arribar a un petit poble francès anomenat Saint Jean Pie de Port, molt maco, però atenció! millor que us porteu un entrepà perquè ens van fotre una clavada considerable (un arròs amb llet 9 euros) i això tenint en compte que no vam poder triar les postres sinó que era el que hi havia...es clar, com eren les 14'00h del migdia i considerant que érem a França ens feia por quedar-nos sense menjar.
El camí fins aquest poble va ser prou interessant, vam passar per molts poblets i vam trobar algunes bestioles

NAVARROAK 2007 Sandra, Juangi, Alex i Mar


Arribem a Isaba a la 1'30h de la nit després d'un llarg, fosc i plujós viatge, evidentment ens esperem a l'endemà per començar a descobrir les nevades terres navarres.

dijous, 29 de març del 2007

Per tu.



Ara et penso -tan lluny!-
i t'invento un posat
expectant, perquè m'omplis
aquest buit de la tarda.
Cada mot és un nom
amb rius i mars i pobles,
o un vidre trencadís,
o una cambra en silenci.
Que lent el pas del temps!
Que feixuga la vella
solitud i que pròxims
els teus ulls, quan t'invento
un posat expectant
perquè m'omplis la tarda.
Miquel Martí i Pol

dimarts, 27 de març del 2007

ENS PERSEGUEIX...

A Navarra s'ha inundat un riu.
Pot semblar una notícia poc extraordinària, però a Cuba van haver inundacions al 2004 per un tal huracà (no recordo el nom)i a Turquia, coincidint amb la nostra estada per terres frontereres, van haver diversos atemptats contra turistes.
La història no acaba aquí, a l'aeroport de London van enxampar 10 "suposats terroristes" per intentar fer explotar unes llaunes plenes d'explossius i nosaltres estàvem en aquell moment a l'aeroport d'Amsterdam i ens van requisar 300 € en líquids sospitosos. En el mateix viatge, ja de tornada, el nostre vol des de Miami va ser gairebé cancel.lat per l'huracà Ernesto.
Per cert, l'any 2001 no vaig anar l'onze de setembre a New York...
Bé, vosaltres mateixos...Algú vol venir a fer rafting a Navarra?

PER MOOOOLTS ANYS!

Paski...per mooooolts anys!
Tot i que ja hem fet un brindis aquest migdia, m'agradaria perpetuar els teus anyets (no sigueu morbosos que no els penso dir)
i proposar un altre brindis per tu i per la meva senyora mare, també pel vostre viatge sigui allà on sigui (per cert, a veure si us decidiu) i també per aguantar-me (tot i que no heu tingut més remei, sé que no jeje...)
I com s'acostuma a dir...."Moltes felicitats"

dilluns, 26 de març del 2007

PROXIMA ESTACION...Navarra

Quan veieu aquest cotxe, però evidentment amb una poma (no golden) ja sabeu que heu de fer ( Jo he avisat...)



Per fi arriben les tan preciades vacances i aquest cop hem decidit fer una mica de turisme nacional i tot el que això comporta, però la notícia no és aquesta, OJO conductors i conductores que potser ens porta l'Àlex...no ho dic perquè ens deixeu la carretera per a nosaltres sols (je,je) sinó perquè estigueu ben desperts/es, que l'Alex, àlies "L man" surt amb moltes ganes.
Ja us explicaré l'aventureta...

Arriba la primavera


Si és que això de ser profe és el que té, una altra cosa no sé, però un canvi d'estació és tot un aconteixement!
Si que ha arribat la primavera a l'escola, enrera queda l'hivern i tot el que va comportar...floquets de neu per tot arreu, ninots de neu, abrics, bufandes, gorros (cosa difícil d'explicar si tenim en compte l'hivern estiuenc que hem tingut) Però, respectem el currículum i la programació tradicional,je je...no sigui que em treguin el carnet de funcionària.

CAP DE SETMANA A SANTPEDOR



Ja veieu com s'ha posat la tia!!!! Cada dia està més guapa...i a mi no se'm cau la baba, no!!! i al tiet tampoc!
Bé, mentre nosaltres passàvem el temps jugant a cartes i bebent cava (com sempre, amb moderació) hi havia algunes que experimentàven amb pedretes i d'altres que ho feien amb la càmera de fotos...

Un agradable raconet a Manresa



Aquesta és la vista des de la gairebé nostra segona residència (ja voldríem que fos cert). Si algú necessita respirar, relaxar-se, allunyar-se de tot...ja ho sabeu, tot i que no penso posar l'adreça no sigui que després mai trobi lloc...jeje

diumenge, 21 de gener del 2007

TURQUIA Juliol de 2005



El viatge a Turquia va ser l'inici d'un gran canvi per a nosaltres. Vam passar 4 dies fabulosos a Estambul, passejant per la Mezquita Azul i la rosa, per la vora del Bósforo, pels carrers del mercat d'espècies, pel Gran Bazar, agafant un vapor a Kadikoy i menjant a molt diverses paradetes del carrer. La gent molt amable i simpàtica, la ciutat interminable i preciosa.
El cinquè dia vam fer un tour guiat a la Capadoccia. Pel camí vam passar per Ankara a visitar el museu de les civilitzacions i abans d'arribar a Capadoccia, vam fer dues parades per la ruta de la seda i vam veure el llac salat.

LA MAJESTUOSA MEZQUITA AZUL





La Mezquita Azul és realment impressionant, bé, Estambul és una ciutat que no et deixa indiferent, pel seu fort caràcter d'aromes, colors, persones... és una ciutat amb un ritme intens, sorolls, gent que va amunt i avall, mercats a cada cantonada, gent que ven, gent que compra, pescadors, paradetes de musclos al llarg del Bósforo, el fort aroma a espècies i a çay (tè).
Quan es pon el sol, Estambul s'atura i s'omple de misticisme...

LA CAPADOCCIA



Les xemeneies de les fades són formacions realment curioses, en realitat tota la Capadoccia ho és. Sembla que sigui un altre món...val la pena veure-ho, però, nota important, sense un guia que et deixi 5 minuts per fer fotos. Aquesta regió és maca per perdre's, per caminar i observar l'efecte de l'erosió en pedra porosa.