A Terra Sarda

Aquest ha estat un viatge sens dubte molt interessant, Sardenya és una illa molt rica i variada amb unes platges paradisíaques i moltes restes arqueològiques. Terra de mar i roques, de nuraghes, de muntanyes i de paisatges deshabitats. Ideal per relaxar-se i fer snorkelling, ja que la transparència del mar no és habitual.
El nostre viatge comença a l'Alguer, on encara es parla català, un record de que la nostra llengua encara pot tenir esperança...
Lloguem un cotxe des de Barcelona i us recomanem que l'agafeu amb kilometratge ilimitat ja que en només 7 dies vam fer 1300 Km. Vam rodejar tota la illa i això ens va permetre trobar contrastos i paisatges diversos, i cadascún d'ells ens han permès conèixer alguns racons de la Sardenya.
Ens vam allotjar a campings durant tot el nostre viatge (excepte la nit d'aventura a Piscinas) i amb un pressupost bastant assequible vam pode fer un volt per terra sarda. Ànims que val la pena!!

Pimera etapa (1ª part): De l'Alguer a Tharros

El dia es lleva assoleiat i nosaltres amb moltes ganes de començar l'aventura sarda, desmuntem la tenda i agafem l'autopista (je,je, a tot li diuen autopista) cap a Tharros, una ciutat fenicia entre dos mars. Aquesta ciutat va ser creada al 730-700 a.c i realment és preciosa ja que la seva situació és molt privilegiada amb el mar a totes dues bandes.
L'aigua dels dos mars és transparent i vam acabar la visita arqueològica fent un banyet a la platja per relaxar-nos. Quan vam tornar al cotxe ens havien posat una multa de 71 euros i ens van explicar que allà només podia aparcar la gent d'allà ( tot i que no hi havia cap senyal que ho indiqués, quina barra!!)

Pimera etapa (2ª part): De Tharros a Piscinas

Sortim de Tharros i per aprofitar el dia decidim anar cap el sud i acampar a mig camí de Pula, el nostre proper objectiu. Arribem a Guspini amb relativa facilitat, però ja es fa tard i volem trobar un camping perquè estem cansats. Li preguntem a una noia si coneix un camping proper i ens recomana anar a Piscinas. Evidentment no ens explica que haurem de fer 40 Km per una pista de terra plena de corbes i de pedres...Passem per Montevechio, realment sorprenent on trobem unes mines i una colònia minera abandonada realment impactant. No trobem ni un ànima en tot el camí, se'ns fa de nit, el camí és massa llarg i cansat...però finalment arribem a un camping. Sorpresa! No queda lloc ni per posar una tenda petita com la nostra. No ens ho podem creure. La dona del càmping ens diu que anem a dormir a la platja, però en arribar sembla el desert, no hi ha ningú, és de nit, la platja de piscinas és de dunes que s'han format al capritx del vent i ens fa por dormir allà. Tampoc podem marxar perquè el camí era llarguíssim i de nit ens feia bastanta por, tornem al camping per sopar i suplicar que ens deixin acampar a qualsevol racó o dormir al cotxe en el pàrking, però la resposta és no (No us podem ajudar, ho sento). Ens quedem petrificats però decidim passar a la nit al cotxe al costat de la platja on hi havia tres o quatre caravanes. Per arribar havíem de creuar un riuet amb el nostre Ipsylon (crec que va ser el pitjor del viatge). Per rematar-ho a les 4h de la nit va començar a llampegar i ens van passar per sobre dues tempestes...Quina por, estàvem al cul del món.
Pel matí, tot es veia diferent. Vam esmorzar a un xiringo de la platja i vam contemplar cèrvols corrent per les dunes de la platja. (Oi que és un quadre una mica estrany??

De Piscinas a Pula

Sortim de piscinas...Buf, quina aventura!!! Anem direcció a Iglesias per aturar-nos abans al Tempio di Ántas, és un impressionant temple de la època romana dedicat a Sardus Pater Babi (molt recomanable). Després de beure una d'ichnusa(cervesa típica sarda) i una coca-cola per al conductor, seguim per la mateixa carretera fins a Cagliari. Des d'allà ens dirigim a Pula, famós poblet per les seves properes runes arqueològiques de Nora, una important colònia fenicia que al segle VI passa a control cartaginés. No es conserva en gaire bon estat, però encara es poden veure alguns mosaics i algunes pedres...
Passem la nit a Pula, una localitat que es va animant amb el pas de les hores i on tenim el plaer de degustar autèntica cuina sarda (cochinillo) en un garito amb molt d'encant i amb un fabulós vi per acompanyar.

De Pula a Dorgali

Aquesta etapa és ben curiosa pels canvis en el paisatge. Sortim del sud, bastant àrid, passant per la capital de Sardenya, Cagliari, ciutat bastant lletja (des del cotxe) industrial i bruta. Conduïm per tota la costa sud occidental, passant per Muravera, Bari Sardo i ens aturem a dinar a Sta. Maria Navarrese, una alegre localitat turística, amb una església rústica i una platja força maca. Continuem cap al Nord i ens endinsem al Parc Nacional d'Orosei i del Gennargentu, amb unes vistes precioses, uns acantilats de vertígen i 48 Km de corbes. És un paisatge totalment pirenaic que contrasta amb tot el que havíem vist fins ara. Finalment arribem a Dorgali i ens desviem cap a Cala Gonone des d'on teniem intenció de veure cala Luna, però el temps ens ho va impedir...coses que passen! Ens dediquem a passejar pels carrers atiborrats de restaurants, bars i gelateries.

De Dorgali a Palau

Ens dirigim a la Costa Esmeralda, una mica tristos perquè a causa del mal temps no hem pogut visitar Cala Luna i la Grotta del Bue Marino, però hem de continuar la nostra ruta cap a Palau. Pel camí ens aturem a Cala Volpe (no tinc paraules) peixos de colors, aigua transparent i una cala per nosaltres sols, ja que feia mal temps i la gent estava amagada, je, je...la felicitat!!
Continuem fins a Palau i acampem al camping Acapulco, per cert, maquíssim al costat del mar i on hi havia una platja fabulosa de roques erosionades que havien agafat unes formes ben curioses. En aquella platja em vaig fer amiga d'una estrella de mar i vaig veure coralls vermells i molts peixos. A l'endemà vam visitar el Capo d'Orso (roca que amb l'erosió s'ha convertit en un os) i vam agafar un ferry cap a la illa de la Maddalena, des d'allà i creuant un pont arribem a l'illa de Caprera, que està protegida com a parc natural i on trobem, una altra vegada aigües transparents. Allà anem a platja Haití, molt maca però on per arribar cal patejar 45 minuts per roques i camins de cabra (val la pena).
Personalment, aquesta és la part que més m'ha agradat de Sardenya, ja que tot i ser turística està neta i molt ben cuidada. Un 10 a totes les platges que vam veure.

La darrera etapa

Hem passat 2 dies fantàstics a Palau i ens dirigim a l'Alguer amb molta calma, passant per Santa Teresa Gallura a fer un banyet al Capo Testa ( aigua transparent on trobo la primera medusa de les vacances que per sort no em pica), passem per la Costa Paradiso i ens aturem a Castelsardo a dinar, és un poble molt graciós coronat per un castell molt maco, per variar dinem pasta i musclos i ens dirigim a Stintino (platja de la Pelosa), una de les més transparents que hem vist i on banyar-se és tot un plaer. Ja de tarda ens dirigim a l'Alguer on decidim dormir en una caravana perquè ja no tenim forces per tornar a muntar la tenda. A l'Alguer passejem pels carrers retulats en català i sobretot menjem gelats (recomanem el de síndria, allà en diuen anguria). Al matí anem a visitar la Grotta di Nettuno passant en vaixell pel Capo Caccia, són unes formacions impressionants que val la pena veure, per la tarda ens dediquem a fer unes compres i ens dirigim a l'aeroport on tornem el cotxe i tornem cap a casa!!

La Mallorca dels guiris!!!!

Mallorca...Com dir-ho? Lletja no és la paraula, potser hauríem de parlar de massificació, de turisme poc respectuós, d'una política massa preocupada a embutxacar diners i massa poc preocupada a conservar l'entorn, el medi ambient, el turisme de qualitat, quina pena!!! Estic convençuda que en algun moment, fa molt de temps, era una illa preciosa.
Comencem pel poble de Portals Nous i els seus apartaments Tomir, que recomanem que els eviteu si algú té la intenció d'anar-hi. Vam arribar a les 3h del matí i vam trobar la recepció plena de guiris borratxos, prenent birres i cridant com si estiguéssin al mercat. Nens saltant per les escales, fent soroll per despertar a tothom i ningú no els va dir res,vam estar a punt d'anar a buscar un lloc més tranquil per gaudir de les vacances però esperàvem a ma germana, el Jordi i la Marta i ens vam quedar... Durant el dia la cosa no millorava gaire, adolescents ja passadets llençant cadires a la piscina, guiris fent cua a la piscina per col.locar la tovallola a les hamaques i passar tot el dia amb el cul assegut, molt depriment...
El poble no era gaire esperançador, ens van dir que allà hi anàven tots els pijos de la jet-set (jo si fós pija no aniria), els restaurants caríssims, la platja del poble era un port brut (crec que a Mallorca hi havíen tants ports com platges) i quan vam intentar buscar una platja de sorra vam trobar una que des de dalt semblava preciosa i en baixar ens vam adonar que a terra hi havien més cigarros que sorra i a l'aigua més merda que aigua, es clar, amb aquest panorama no vam passar gaire temps allà i cada dia agafàvem el cotxe i marxàvem.
Vam visitar el sud (ses salines), la platja una mica millor però amb el port de fons (com es veu a la foto) i l'aigua per tant, una mica oliosa. Vam veure també el cap de formentor, molt bonic però en buscar una platja (cala figuera) i després de caminar 20 minuts amb la nevera i la nena per camins de pedra l'aigua i sobretot la sorra éren plenes de brossa, bosses de patates, llaunes, papers, pots d'oli dels vaixells...com a conseqüència no vam fer ni un bany.
Coses bones, també!!! La visita a la família del Jordi a Soller va estar molt bé, per fi vam escoltar el mallorquí i soller, tot i ser molt turístic no ha perdut l'encant. Té una església molt maca i uns carrers encisadors, el port, tot i ser un port, té cert encant. També ens va agradar Sant Elm amb les seves vistes a Sa Dragonera, tot i que ens va caure un xàfec que ens va esguerrar el bany (bé, a mi no que em banyo faci fred o calor). Les ensaïmades també tremendes, sobretot l'últim dia que vam descobrir una granja antiga a Palma on feien unes boníssimes. Per cert, la ciutat de Palma molt bonica però plena de bòfia (suposo que perquè estava sa majestat de vacances...)
I en fi...sort que la companyia era boníssima i vam riure molt amb la Marta i les seves cavòries!!!!

I ara...ses illes

Bé, aquesta ja us la explicarem, de moment el que us puc dir de Mallorca és això!!
Mmmmmmm, això només és el principi. Fins aviat!!!!

Un juliol força aprofitat...

A veure si m'explico, no vull dir que tantes vacances avorreixin, no és això pels qui es puguin sentir ofesos, però es que tenir tant temps lliure a vegades pot ser complicat...Passem moltes hores pensant en què ocupem el mes de juliol, cinema, platja, passeig pel centre, paradeta a la soler...però arriba un moment que ja en tens prou i penses on me'n vaig abans d'anar-me'n?
Doncs una sortida molt recomanable ha estat fer la ruta del carrilet Olot Girona en bici seguint l'antiga via de tren. Són 60 Km, però no ens enganyem, gairebé tot és baixada, i molt maca!!!
La següent sortideta va ser a la Costa Brava, passant pel Cap de Creus ( a la segona foto), Llançà, Port de la Selva i Cadaqués, on vam visitar la barraqueta del senyor Dalí i la seva musa... i no és enveja, però jo crec que amb aquesta casa i aquestes vistes m'inspiro fins i tot jo !!!