I el juliol s'acaba...

Amb un peu a la mar i un peu a Suïssa el juliol s'acaba... Deixo el submarinisme per quan torni i emprenc nous camins per Europa. Primera parada a Interlaken, un lloc que imagino deu evocar tranquil.litat i puresa, deixo enrera la ciutat, el fum dels cotxes, les fàbriques i el paisatge sempre gris i descolorit per anar a retrobar l'aigua, l'aire i la terra en el seu estat més pur.

Aquest cop en companyia d'uns amics, el Fernan i la Viole, i en companyia del meu company, l'Àlex que de moment m'acompanya en aquest viatge, ja dirà el temps fins a on...

El 2008 ha estat un any ben estrany, jo dic descafeïnat, potser gris, potser amarg. La il.lusió és canviant, té altibaixos, ve i se'n va com les onades del mar... Només el temps ho dirà, només prenent un camí podem saber si ens hem equivocat, de moment, ens queda viure i sentir, però a vegades es fa difícil viure sense mirar cap al futur, sense projectes, ni somnis, ni fites, sense cap lloc on anar, vivint al dia sense saber què passarà demà. 

Qui ho sap?? Qui té la recepta de la felicitat?? Qui no té somnis i esperança??