Sento que començo una nova etapa, la vida se'm presenta a través d'una màscara que em separa de la realitat. Allà abaix, immersa en el fons de l'oceà, sento que puc volar, que tinc un gran espai per moure'm i viatjar, que és el que realment m'agrada fer!!!
Puges, baixes, sents el silenci, només intimidat per la corrent que és com un suau xiuxiueig que t'arriba gairebé com si fos una bella melodia.
Creiem que la vida és tal i com la veiem, però tal i com les experiències de la vida em diuen, no tot és a la vista, hi ha coses ben amagades, hi ha secrets que mai s'expliquen, al igual que hi ha tresors a dins de l'aigua. Per mi, cercar-los és un nou repte, després de la tempesta sempre arriba la calma i jo la he trobat al mar...
La mar sempre m'havia cridat i ara que em trobo amb mi mateixa, després d'adonar-me'n de que és de mi mateixa de qui puc i podré disposar sempre, soc feliç fent el que vull fer...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada