El 23 d'agost ens aixequem a normandia i anem en ruta cap a Bordeaux, estem ja una miqueta cansats però anem amb la il.lusió de descobrir la ciutat del vi i també una ciutat moderna que es va declarar Patrimoni mundial de la UNESCO i ciutat de la cultura... Ens fa una mica de pena deixar la nostra granja idílica amb vistes al mont saint michel, però les vacances s'acaben...
Arribem a Bordeux i aparquem a un pàrking perquè la història està impossible, aquí els preus s'assemblen més als de Barcelona...però rebem una grata sorpresa perquè al pàrking lloguen de forma gratuïta un patí motoritzat, tot i així no preguntem perquè volem caminar per la ciutat.
Comencem per la oficina de turisme on ens donen l'adreça d'un càmping i poca cosa més. Hem aparcat just al costat de la maison du vin, aprofitem la coincidència i fem dues copetes de vi a una terrassa tot degustant una "assiete du fromage". Boníssim. tot i que l'Àlex insisteix en que el priorat és millor...De seguida veiem que Boredeaux és una ciutat molt xic, la gent molt ben vestida, un gran passeig comercial, grans marques...Ens sorpren "el llac" on els nens corren i es mullen, i els no tan nens també. Caminem buscant el casc històric i parem a una altra terrassa per fer 1/2 ampolla de chateau de Bonnet, per cert, boníssim també.
El càmping està a 18 Km, es diu Beausoleil. Arribem, està ple i ho posa però preguntem si cabria una tenda i ens fan un foradet. Ens aten un francès molt simpàtic que parla prou bé el castellà i no em deixa dir ni mu en francès, ja és el segon...
Volem sopar i ens decidim per un restaurant una mica pijo però on finalment vam sopar molt bé. L'Àlex un maignon de veau i jo les coquilles de Saint Jaques, bones però tenien cilantro!!!!
Ens anem a dormir amb la pena de saber que seria la última nit de càmping.
Al matí anem en ruta a Toulouse on parem a dinar a casa del Mathias, la Julie, el Gabriel i la que està en camí (crec que Annouk, c'est comme ça???). Han vingut uns amics d'ells molt macos i xaporregem una mica de castellà i una mica de francès. Dinem molt a gust, el Gabriel és un nen maquíssim i allà estem com a casa, com sempre, i és una molt grata manera d'acomiadar-se de les vacances. Gràcies a tots tres, petons.
Cap a les 18h ens acomiadem i anem cap a Barcelona... Feia una mica de pena però quan vam arribar tots dos ens sentíem a casa i en el fons, ens anyoràvem ja una mica.
Espero poder tornar a fer un viatge ben aviat. Aquest, en el que hem descobert una petita part d'Europa però mil paisatges, ha estat molt interessant i entranyable.
2 comentaris:
its good to know about it? where did you get that information?
its good to know about it? where did you get that information?
Publica un comentari a l'entrada