Sortim de Tharros i per aprofitar el dia decidim anar cap el sud i acampar a mig camí de Pula, el nostre proper objectiu. Arribem a Guspini amb relativa facilitat, però ja es fa tard i volem trobar un camping perquè estem cansats. Li preguntem a una noia si coneix un camping proper i ens recomana anar a Piscinas. Evidentment no ens explica que haurem de fer 40 Km per una pista de terra plena de corbes i de pedres...Passem per Montevechio, realment sorprenent on trobem unes mines i una colònia minera abandonada realment impactant. No trobem ni un ànima en tot el camí, se'ns fa de nit, el camí és massa llarg i cansat...però finalment arribem a un camping. Sorpresa! No queda lloc ni per posar una tenda petita com la nostra. No ens ho podem creure. La dona del càmping ens diu que anem a dormir a la platja, però en arribar sembla el desert, no hi ha ningú, és de nit, la platja de piscinas és de dunes que s'han format al capritx del vent i ens fa por dormir allà. Tampoc podem marxar perquè el camí era llarguíssim i de nit ens feia bastanta por, tornem al camping per sopar i suplicar que ens deixin acampar a qualsevol racó o dormir al cotxe en el pàrking, però la resposta és no (No us podem ajudar, ho sento). Ens quedem petrificats però decidim passar a la nit al cotxe al costat de la platja on hi havia tres o quatre caravanes. Per arribar havíem de creuar un riuet amb el nostre Ipsylon (crec que va ser el pitjor del viatge). Per rematar-ho a les 4h de la nit va començar a llampegar i ens van passar per sobre dues tempestes...Quina por, estàvem al cul del món.
Pel matí, tot es veia diferent. Vam esmorzar a un xiringo de la platja i vam contemplar cèrvols corrent per les dunes de la platja. (Oi que és un quadre una mica estrany??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada