Com ho podria dir... Paris m'ha encantat, és una ciutat preciosa amb uns monuments enormes, impressionants, avingudes rectes i formes perfectes. Una ciutat romàntica com diuen, però amb moltes més virtuts: una gent molt amable i sempre disposada a ajudar-te amb un somriure, gent que s'esforça per parlar-te amb un castellà molt afrancesat, però al cap i a la fi, gent molt propera i veïna, com no sempre es diu...bé, potser cal que hi hagi un canvi en la manera que veiem a la gent i el món en general. Abans de fer el tòpic hauríem de reflexionar i sobretot viatjar... i no deixar-nos endur per comentaris com "la Tour Eiffel son 4 ferros",
Mentida!! és preciosa, des d'allà on la veus t'encisa i t'apassiona, i sobretot quan la tens al davant, la veus magnifica i enorme i et sents tan petit... quan la tens a sobre sents com un vertígen que et fan ganes de pujar-te a dalt de tot i quan hi ets a dalt (bé, a la segona planta perquè feia un fred infernal, això si...) Aleshores, ja no es pot explicar, millor aneu-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada