Avui ens endinsem a territori bosnià. Després de llargues cues a les 2 fronteres i de 3 hores de camí arribem a Mostar, un petit poble, ara molt turístic que va quedar completament devastat a la guerra. El monument més emblemàtic és l'Stari Most, que vol dir el Vell pont, i va ser construït al segle XVI sobre el riu Neretva .
Es va fer tràgicament famós durant la guerra perquè va ser destruït, com pràcticament tota la ciutat, per l'exèrcit croata. El pont té una alçada considerable i també una pendent molt marcada, però tot i així, els joves es llençaven al riu des de l'alt...Buffff, quin vertigen!!!!
El poble és molt maco però molt i molt turístic. Els 4 carrers que envolten el pont, estan replets de xiringuitos, però en sortir dels 4 carrers reconstruïts arribem al veritable Mostar. Un poble gris, amb edificis bombardejats, en runes, plè de cementiris de guerra i de tombes...Quedem bocabadats!!! La guerra va acabar fa més d'una dècada però sembla que fos ahir. Veiem el dia a dia de la gent i considerem que el centre és com un parc turístic. Passegem pels carrers i entrem al museu de la guerra, que consisteix en una exposició de fotos de com era el Mostar d'abans i com va quedar durant la guerra.
Sortim de Bòsnia amb la sensació de que la sort ha estat diferent pels bosnians que pels croates...Mare meva, ens quedem una mica encongits per tot el que hem vist i per tot el que va passar i que mai podrem imaginar. D'altra banda, sentim que tenim un viatge pendent: Bòsnia i Sèrbia.
En tornar agafem un ferry des de Ploce i acurtem camí per arribar a la Península de Peljesac. Ja estem cansats i tenim ganes de fer una copeta de vi a la vora del mar. Es pot dir que a Podobuce cada nit era un regal...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada