Arribem a Peljesac

Sortim de Dubrovnik en el bus de l'aeroport i arribem allà disposats a recollir el cotxe que hem llogat per internet. Ens donen un polo i estem disposats a fer-li mooooooolts kilòmetres fins a Zagreb (la capital). Pel camí ens aturem a dinar a Ston, famosa per les seves muralles i les seves ostres. Mmmmmmmmmmmmm. En acabat i després de moltes corbes arribem a Podobuce.
Ens quedem al.lucinats!!! Arribar no és fàcil i el camí fa vertígen però el premi és massa. Ens trobem que el que creiem que era un poble és una cala amb unes poques cases que donen a la sorra del mar. No hi ha cap botiga i no sembla que hi hagi cap bar. Arribem a la casa que per la foto deduïm que és la nostra i ens trobem una mica de mal rotllo.
Ens rep un noi que només parla alemany, que va tot desalinyat i beu vi durant tota l'estona...Ens diu que té alguns problemes, té l'habitació llesta però diu que no ens pot oferir la mitja pensió que teníem, diu que la seva dona està a l'hospital, més tard ens confessa que la noia havia marxat i que era ella la que cuinava i portava la casa. Ell està destrossat!!! Ens diu que podem dinar al restaurant. No n'hem vist cap però resulta que la terrasseta petita amb vistes al mar que hi ha és un restaurant. Diu que podem esmorzar i sopar allà, que li sap greu. Nosaltres acceptem, li diem que cap problema...Bé, algun problema vam tenir, més que res, que el tio estava destrossat i no estava per guiris a casa!!! A sobre no deia més que 4 paraules en anglès.
Les condicions no eren les millors però el lloc era tan increíble que va compensar...
L'habitació era a 2 passes del mar, podies sortir descalça, caminant per la sorra. A més, era super familiar. La gent deixava la tovallola a la platja i només erem 4 gats. Un regal!!!!!!!
Al restaurant la cosa era una mica freda al principi, però la gent s'anava obrint a mida que ens anaven coneixent i ja semblàvem del poble...L'últim dia ens vam acomiadar d'una manera formal però amb carinyo, no ho sé explicar!! En aquella terrassa vam passar unes nits de somni, xerrant a la llum de la lluna i a la vora del mar. Era com estar en un hotel de 5 estrelles però amb una senzilla habitació. Això sí, molt privilegiada perquè en llevar-te obries les 2 finestres i tenies el mar. Crec que és dels llocs més idílics del món on hem estat.