dimarts, 18 d’agost del 2009

De Marraquech a Essaouira (27 de juliol)



Sona el despertador...ens llevem enèrgicament, avui comença la nostra ruta pel Marroc, estem emocionats! Després de l'esmorzar, arriba Abdul i ens entrega les claus del cotxe a canvi del passaport de l'Àlex. No ens fa gaire gràcia però Jean Pierre confia en Abdul i ens diu que no hi haurà problemes. Ens acomiadem després de passar 2 nits de luxe i marxem cap a Essaouira. Sortir de Marraquech amb el cotxe és una odissea, el pobre Àlex suporta heroicament els mil clàxons que volen que corri esquivant centenars de persones que passegen pels carrers, bicis i motos que es creuen per tot arreu...uffffffff necessitem creure en Alà nosaltres també!
Passem per fora de l'exòtica muralla, per la zona fashion de Guéliz i deixem enrera Marraquech per arribar a la costa atlàntica. Arribem a Essaouira i amb la motxilla carregada busquem un hotel. Ens decidim per la Riad Sultana que val 250 Dh la nit però està prou bé si oblidem la olor a humitat. Passegem pels carrerons estrets plens de botigues, per l'exterior de la medina, pel port on els pescadors venen el que acaben de pescar i tu ho portes a uns xiringos on tenen barbacoa i t'ho tornen cuinat i amb amanida. Passegem per la platja, preciosa, plena de gavines, ens prenem un gelat en una terrassa i tornem al Riad per fer una migdiada. Després ens abriguem (ens posem la jaqueta perquè al carrer fa fred) i tornem a sortir a passejar. Parem a sopar, jo tasto per primer cop la harira (una sopa típica que porta de tot i que fan servir durant el ramadan perquè té molt d'aliment). Mentre sopem un shawarma amb patates fregides se'ns acosta un nen i es queda mirant el menjar. Li donem patates i seu corrents al nostre costat per menjar amb molta gana, li donem shawarma i el nen s'ho menja encantat. La mare ve de tant en tant, agafa patates i s'allunya. El nen tindrà uns 3 o 4 anys, li preguntem com es diu, però no ens entèn...Quan es queda satisfet marxa i la mare s'acosta per agafar el que ha deixat el nen. Ens quedem morts!!! Això si que toca...