Ens llevem i fem una dutxa i l'esmorzar per carregar piles (tot i que a l'auberge Ramuntxo no ens les acabem de carregar ja que fem el pitjor esmorzar del viatge a base de cafè aigualit i pà sense torrar amb mantega). Veiem una mica el riu que passa per davant de l'hotel, fem unes quantes fotos i tornem cap a Marrakech, ja que hem de tornar el cotxe a les 12h. Pel camí observem que per aquella zona la gent condueix com si cregués en la reencarnació. Nosaltres no hi creiem i anem una mica escagarrinats, però la cosa es complica en arribar a Marrakech. Quin caos! motos per tot arreu, bicis, taxistes bojos, cotxes apilotonats que formen 5 carrils on només hi han 3, tothom pita si et pares a un semàfor vermell i si no et pares també et piten. Aaaaaaaargggg, tenim unes ganes boges d'arribar a la plaça on hem quedat. Finalment arribem a Mokev i aparquem (és un miracle que no ens haguem carregat el cotxe...Bufff quin descans!!) Entrem a la Riad Jaglia on vam passar les dues primeres nits i on vam reservar anteriorment per passar-ne l'ultima. En Jean Pierre i la Valérie no hi són però ens rep "Hadisha". Deixem els trastos i fem un bany a la piscina, mmmmmm què reconfortant!!! Quan és l'hora anem a la plaça per entregar el cotxe, l'Abdul se'l mira i el troba perfecte (Més endevant no serà així). Decidim anar de compres per Marrakech, amb una mica de por perquè sabem que serà dur...Bé, volem comprar sabatilles i després de passejar una mica ens aventurem a la primera botiga. El preu de 5 sabatilles comença en 630 Dh i acaba en 400Dh. En tot això s'ha fet l'hora de dinar i ens decidim per tastar la pastiglia, que és com un pastís amb sucre i canyella farcit de pollastre, molt bo. Amb les begudes ens surt per 140 Dh. Tornem a la Riad per fer una migdiada, bé, l'Àlex fa la migdiada i jo escric al diari. Quan ens llevem i ens preparem per sortir un altre cop a l'aventura resulta que arriba el noi de l'agència de cotxes "Nessca" i ens diu que el parabrises del cotxe està trencat, que té l'impacte de 3 pedres. Com?????????? Aquest matí estava bé i ara no. Sortim al carrer i ens ho ensenya. Em truca el seu jefe per dir-me de tot en francès, que si no paguem 1500Dh vindrà la policia i pagarem el doble, que vindrà ell mateix...Total, l'Àlex i jo ja ens imaginem al cuartelillo marroquí i decidim pagar per evitar històries, però mai llogueu un cotxe amb Nessca perquè són uns lladres!!!! Jean Pierre i Valérie ens conviden a unes cerveses al Riad i ens diuen que no hauríem d'haver pagat... Quan ens recuperem una mica tornem a aventurar-nos a fer compres per Marrakech. Comprem 3 sabatilles que faltàven i algunes xorradetes més. Decidits a no marxar de Marroc sense menjar cus-cús, anem a un lloc que es diu Oscar i que ens han recomanat Valérie i Jean Pierre (és bò, però està millor el de ma mare...) Passegem una mica més pels zocs i els carrers de Marraquech sabent que ens estem acomiadant. Cap a les 24h tornem a la Riad on tenim una agradable conversa amb els propietaris de la Riad i els seus fills. Després ens anem a dormir per últim cop a l'Àfrica...(de moment)
1 comentari:
Ha sido una lectura muy agradable , el viage ha devido de ser fantastico, esa excursión por el Atlas para que un próximo intento de montañismo tomeis más precaucionés;
en fin me ha gustado mucho todo el relato con esa noche en las dunas, ese paseo en el lago,esos desayunos y comidas , los baños en las piscinas que imagino lo deseables que serian..bueno una gozada.felicidades y un beso.
Publica un comentari a l'entrada