De Tamtatouchte a Ouaouizerth (2 d'Agost)

Un cop recuperats de l'ensurt i havent descansat bastant ens llevem i fem l'esmorzar a la terrassa. Un dels guies que hi ha a l'auberge s'ofereix per portar-nos en cotxe fins al camping Le festival on tenim el cotxe aparcat. El recollim, tornem a l'auberge des amis, fem un tè i escrivim al llibre d'or. Tot són bons comentaris perquè realment l'Abdul és un encant de persona, així com el seu germà i tot el seu equip i l'auberge és molt i molt bonic... Ens acomiadem i comencem la ruta en cotxe cap a la Cathedral des Rochers. (crec que és el camí més bonic que hem fet en tot el viatge, llarg però preciós). De Tamtatouchte a Imilchil hi ha 80km que no estan asfaltats però que es poden fer amb qualsevol vehicle. El camí és espectacular, vam passar per pobles realment meravellosos (foto sup) com Agoudal, són pobles ber-bers i la població té uns trets una mica indígenes, vam veure vàries dones guapíssimes... En arribar a Imilchil, un poble ber-ber en el cor de l'Atlas Mig, ja era l'hora de dinar i vam fer un tajine en un restaurant per 60Dh i vam visitar el llac d'un color blau molt intens (foto inferior). Crec que ens hauríem d'haver quedat a dormir una nit en aquest poble tan bonic... Vam seguir la ruta i durant un bon tros cada cop que passàvem un poble amb el cotxe, se'ns agafàven 3 o 4 nens a la finestra i corrien amb nosaltres. Alguns ens demanaven bolis, altres caramels, altres s'oferien com a models per a foto per uns quants dirhams. Evidentment no els hi donàvem, seguint les recomanacions de no donar la caritat a aquests nens, que a vegades en època escolar s'estimen més anar darrera dels turistes que anar a l'escola... Els saludàvem i els deixàvem enrera... Després d'un llarg viatge i alguna confusió amb la carretera arribem a Ouaouizerth. Portem un home darrera que feia auto.stop i li demanem que ens porti a algun hotel o alberg. L'home ens porta a l'únic allotjament per turistes "La Résidence Touristique", que en un primer moment sembla una mica cutre però que després ens semblarà una meravella. L'habitació doble a la terrassa és senzilla però correcta, el WC compartit està prou net, la nit costa 140Dh per l'habitació i trobem una acollida incomparable amb el Driss, un guia local, el propietari que en un primer moment és més seriós però poc a poc es va obrint i una doctora que es diu Kaouwtar, és de Casablanca però té la seva primera destinació en aquell poble. Realment passem una nit super agradable parlant de la situació del Marroc, dels problemes que troben, de l'actitud de la gent, de les diferències socials... La doctora, una dona jove, marroquí, moderna, culta amb estudis i amb un estatus social bastant alt, té una actitud molt optimista. Creu que al Marroc es poden fer moltes coses però que és el mateix poble qui ha d'agafar la iniciativa, creu que la gent no es pot quedar de braços creuats esperant que el govern actui. Els seus ulls són esperança i realment es creu el que diu. Al costat tenim la visió del Driss, actualment guia local i que abans treballava amb uns francesos i va tenir un accident laboral que li va impedir continuar amb la seva feina. Ell creia que hi havia les ganes però no els mitjans ni el material per canviar res... 2 visions ben diferents...

Amb aquella conversa tan interessant i els gots sempre plens de tè ens donen les 4h de la nit.