dimarts, 18 d’agost del 2009

De Merzouga a Tamtatouchte (31 de juliol)




Aquest matí, el noi de l'hotel chez Julia ens vol portar a fer una excursió. Ens prepara l'enorme esmorzar basat en pà, mermelada, formatge, crema d'ametlles, iogurt, olives, suc de taronja i cafè...Boníssim!! En acabar, ens preparem i anem amb ell per veure el llac de Merzouga, un llac que només es forma en època de pluges els anys que plou. Aquest any ha estat molt plujós i tenim la sort de veure un llac al desert. Hi ha molts dromedaris menjant i bebent i molts tipus d'ocells, entre ells un tipu de flamencs. Després ens porta a casa d'uns músics molt famosos a la zona "Les pigeons de sable" que han tocat a Paris i a Madrid. Els músics ens fan un tè i també ens fan un petit concert exclussiu. Acabem picant de mans i fins i tot ballant amb ells fent una gran rotllana com si fossim nens. Abans de marxar comprem el seu CD per 100 Dh ja que la seva música és bastant interessant i a part, és una manera d'agraïr el seu temps amb nosaltres.
Tornem a Chez Julia paguem i marxem. Ens anem a les dunes a fer el friki, pugem i baixem per les dunes, ens fem fotos, passegem i tornem al llac. Jo em vull banyar però hi ha molt de fang així que ens estem una estona passejant i marxem cap a Tinerhir. Pel camí parem a molta gent que fa auto stop, entre ells un noi que portem fins a una jaima al costat dels antics pous d'aigua. Ens ensenya un i ens presenta a un altre noi que hi ha a la jaima. Ens preparen un tè i parlem una bona estona sobre religió, ramadan, l'emigració, de la vida, etc. Al final ens demanen algun record de Catalunya, tipu samarretes, whisky, música o qualsevol cosa. Ens acomiadem i seguim fent Km. Arribem a Tinerhir i agafem el desviament cap a les Gorges del Todra. Veiem ja les muntanyes del Gran Atlas i deixem enrera el paisatge desèrtic del Yébel Sarhro. La gorja poc a poc es va fent estreta i les parets són magnífiques, molt altes i completament verticals. Pel costat, passa el rierol i tot i que és la part més maca de la gorja està completament saturada i plena de cotxes, persones, xiringos, restaurants i tot el que comporta el turisme. Decidim continuar pujant la gorja que poc a poc s'obre i perd bellesa però no encant, sobretot l'encant de no trobar gent, je,je,je..Això si, veiem esquirols, cabres, ocells, ànecs fins que arribem a Tamtatouchte, un magnífic poble ber-ber on triem per dormir l'encantador Auberge des Amis per 350Dh la mitja pensió per tots 2 (lloc completament recomanable).
Allà sopem un tajine sorpresa, amb carn de cabra, verdures fresques i formatge, després prenem un tè amb farigola amb l'Abdul i el seu germà que són un encant. Parlem de les nostres feines, de les llengües, dels drets de la dona al Marroc, de pel.lícules (com taxi a Kabul que es va enregistrar en aquell poble) i després d'una estona ens anem a dormir amb més fresquet de l'habitual.